Legió VI Ferrata

De Viquipèdia

La Legió VI Ferrata o Ferrata Fidelis fou una legió romana formada per Gneu Pompeu Magne amb reclutes d'Hispània cap al 52 aC. El seu emblema era un bou, un llop i Ròmul i Rem.

Poc després de la seva creació passà a estar sota el comandament de Juli Cèsar en la seva campanya de les Gàl·lies. L'any 48 aC la legió participà a la batalla de Farsàlia al costat de Pompeu. Després de la batalla part de la tropa (incloent-hi els aquiliferi) pogué escapar amb les restes de l'exèrcit pompeià, mentre que la resta de la legió (unes quatre cohorts) fou capturada i s'uní als exèrcits de Juli Cèsar. Aquesta legió reduïda (ja que els veterans no permeteren completar la força amb nous reclutes) acompanyà Cèsar a Alexandria i s'enfrontà a les forces de Ptolemeu XIII.

Posteriorment la legió acompanyà Cèsar per enfrontar-se a Farnaces II del Pont a la batalla de Zela del 47 aC, on es guanyà el cognomen Ferrata. Entre el 58 i el 60 dC participà en les campanyes a Armènia contra l'imperi part i novament el 105 sota Trajà. Fou dissolta a mitjan segle III.