Lateralitat
De Viquipèdia
La lateralitat és la preferència que mostren la majoria dels éssers humans d’una banda del seu propi cos. Un exeple en seria el fet de ser dretà o esquerrà . També pot ser aplicat als animals i a les plantes.
En psicologia, la lateralitat és també la capacitat de les persones d'ubicar-se en l'espai identificant i diferenciant el costat dret del costat esquerre.
[edita] Lateralitat humana
La majoria dels éssers humans són destres. També la majoria mostren un predomini del costat dret. És a dir, que si es veuen obligats a triar prefereixen emprar l’ull, o el peu o l’oïda dreta. La causa (o causes) de la lateralitat no es comprenen del tot, però es pensa que cada hemisferi cerebral controla el costat contrari del cos, i l’hemisferi esquerre resulta ser el predominant. Això és així en un 90-92 % dels éssers humans perquè l’hemisferi cerebral esquerre és l’encarregat del llenguatge.
En totes les comunitats humanes els individus són majoritàriament destres. Aquesta tendència pot tenir un origen biològic tant com ésser resultat d’un reforç cultural. El predomini del costat dret com un contingut cultural pot contrastar-se després d’una succinta anàlisi dels idiomes. En castellà la paraula “sinistra” (del llatí sinistra, a l’esquerra) a més de significar "mà esquerra", s'empra també amb significats pejoratius i negatius (doncs descriu allò que és avieso, malintencionat o infeliç, o bé tot aquell dany que pogués ser indemnitzat per una companyia d’assegurances). En francès la paraula gauche significa també maldestre o indiscret. En anglès la paraula left (esquerra) procedeix de l’anglosaxó lyft, que significa inútil o feble. Cal dir també que la paraula aristocràcia procedeix del grec clàssic aristera (esquerra). Aquesta predisposició pejorativa cap a tot allò esquerrà no es redueix a la cultura europea: els caràcters de l’escriptura xinesa estan dissenyats per a destres, i no s’ha trobat cap comunitat humana en la qual hagi una predominança del costat esquerre.
[edita] Lateralitat forçada
Quan una persona és forçada a usar la mà contrària a la qual usa de manera natural es parla de lateralitat forçada (en el cas dels no destres, “esquerrans contrariats”). Un estudi realitzat pel departament de Neurologia de la Universitat de Klee (North Staffordshire Royal Infirmary) indica que la lateralitat forçada explicaria els reduïts percentatges d’esquerrans en la població de major edat en el moment de realitzar-se aquesta investigació. La majoria dels destres dibuixa cercles en sentit levogir (o sentit antihorari), i no dextrogir (o sentit horari) el que avalaria la tesi de la dominància de l’hemisferi esquerre del cervell.
[edita] Ambidextres i Lateralitat creuada
Es denomina ambidextre (o ambidestre) a aquella persona que escriu amb ambdues mans o que utilitza ambdós costats del cos amb la mateixa habilitat. La ambidextra és, no obstant això, molt rara. Fins i tot aquells que són ambidextres mostren un propensió a utilitzar un costat del cos més que l’altre. En tot cas, la dominància d’un costat del cos no és constant en cada persona: un individu pot escriure amb l’esquerrà, però menjar o practicar un esport amb la dreta (el que es diu lateralitat creuada). Pot succeir, fins i tot, que la lateralitat creuada obeeixi a un entrenament o al disseny de l’eina que s’emprà. Referent a això, les estadístiques indiquen el següent:
- Predomini de la mà dreta: 88.2%
- Predomini del peu dret: 81.0%
- Predomini de l’ull dret: 71.1%
- Predomini de l’oïda dreta: 59.1%
- Mà i peu del mateix costat: el 84%
- Ull i oïda del mateix costat: 61.8%
