[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

La Paloma - Viquipèdia

La Paloma

De Viquipèdia

Icona de copyedit
Nota: L'article necessita algunes millores en el seu format:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article)
Pot necessitar retocs en; negretes, enllaços, capçaleres, imatges, categories, interwikis, ...

Mítica sala de ball situada al carrer del Tigre número 27 de Barcelona, actualment clausurada per l'Ajuntament de Barcelona, a causa de l'ordenança que prohibeix l'obertura de locals amb excés de soroll. És una de les sales de ball més antigues de Catalunya i una de les més famoses.

Malgrat que el seu aspecte exterior conserva la fesomia de nau industrial, el seu interior gaudeix d'una decoració luxosa i abarrocada de regust francès que li proporciona una distinció i un atractiu característics. La galeria superior va ser construïda el 1915. Les pintures del sostre són de Salvador Alarma i Tastàs. Les motllures i relleus daurats corresponen a la reforma de 1919, obra de Manuel Mestre.


[edita] Història

A final del segle XIX, tres amics van fundar una prestigiosa sala de ball, a la qual van donar el nom de Camèlia Blanca. El local pertanyia a la Fundició Comas, responsable de tota la decoració en bronze del monument a Colom del port de Barcelona. Però va patir una greu crisi econòmica. El local era freqüentat per pinxos i fatxendes de tota mena. Aleshores, Ramon Daura va intervenir i va reclutar els cambrers més forçuts i "valents" de Barcelona. Això va produir un efecte dissuasiu entre els personatges dels baixos fons barcelonins i el local va canviar automàticament d'ambient. El 1903, Jaume Daura, l'impulsor dels canvis, rebateja el local amb el nom de La Paloma. Aquest era el nom d'un dels tres gossos que tenia l'antic vigilant de la fundició -Tigre, León i Paloma-, que, a més, són els carrers que el delimiten. Més tard, el fill de Jaume Daura volia convertir el local en un autèntic palau del ball. S'hi va instal·lar la gran làmpada que presideix la pista i es va encarregar la pintura dels sostres als pintors de la cúpula del Gran Teatre del Liceu. Durant la Guerra civil espanyola, la sala va ser reconvertida en galeria de tir i després, ja a la dictadura, va tornar a ser una sala de ball.