La Manresana
De Viquipèdia
La Manresana fou un antic municipi i poble de la comarca de la Segarra. El 1940, desaparegué com a poble al unir-se a la barriada del municipi de Portell, anomenada la raval de Sant Ramon, passant a formar part del nou poble i municipi de Sant Ramon. Actualment, s'anomena la Manresana al casc antic de Sant Ramon, encara que ha desaparegut totalment, com a entitat jurídica.
Taula de continguts |
[edita] Història
L'origen del nom del poble de la Manresana ve d'una torre que hi havia a dalt al castell , que delimitava com a lloc fronterer del Comptat de Manresa amb la Vegueria de Cervera. S'anomenava la torre Manresana, d'igual manera que la quina es conserva actualment al nucli de La Manresana del municipi de Els Prats de Rei.
És aquest l'origen del nom del poble , ratificat per l'historiador Agustí Duran i Sanpere.
La Manresana va ésser un poble que va néixer a l'entorn d'un castell. Les serves primeres referències són de l'any 930 i era del comtat de Manresa. L'any 1356 és la primera vegada que és té notícia d'un cens de població. Fou manat per Pere IV i figurava amb 16 focs (famílies), el 1782 ja tenia 101 habitants, després va passar a 544 habitants el 1936 i després ja va anar davallant.
El poble va anar creixent a banda i banda del camí que anava de Cervera a Calaf fins arribar al límit del seu terme, ja que era cap de municipi. Aquest carrer va prendre el nom de la ravaleta i va continuar prenent un altre nom anomenat el raval de Sant Ramon que també va prendre molt impuls per a la construcció del Santuari, però el Raval ja era del terme de Portell.
L'any 1940 és creà un nou municipi anomenat Sant Ramon que agregà els municipis de la Manresana i el de Portell. El nom del poble de la Manresana va desaparèixer i quedà com a cap de municipi el poble de Sant Ramon i com a agregats els pobles de Portell, Gospí i Viver de Segarra. Junt al castell s'edificà una església comunitària que estava situada en el mateix lloc que l'actual i també dedicada a Sant Jaume, que presideix l'entrada a l'actual església.
En l'apartat econòmic fou l'agricultura de secà la que tenia el major nombre d'ocupats, també tenia molts artesans, hi havia sabaters, fusters, ferrers, botigues d'aliments, forn de pa, carreters, sastres, barberia, escorxadors, etc. Cal destacar el gremi de traginers que amb els carros i tartanes feia el transport de mercaderies i persones a les viles de la rodalia, i ( d'ells) se'n conserva la tradició de fer els Tres Tombs amb el "animals" al voltant del Santuari de Sant Ramon.
Cal destacar les nombroses festes que es feien, ja que també tenia cafès, sala de ball, cinema..
[edita] Festivitats
La festa més destacada és el 25 de juliol, Sant Jaume. Antingament, a l'església del Sant és feia l'ofici, al sortir es repartia coca beneïda i després el ball dels Majorals i a continuació, a fer un refresc o beure mistela a Cal Sabater Tieto. A tarda , després d'un bon dinar a ballar amb balls de tarda i nit al Cafè Casino.
També es celebraven Santa Madrona, Sant Jordi, Sant Blai, Divendres Sant, Corpus, Sant Isidre, Carnestoltes, etc.
Cal destacar la rivalitat que hi havia entre Sant Ramon i la Manresana. Així, un cop unificats en un sol poble, era habitual que la gent de la Manresana treballés per la festivitat de Sant Ramon i, així mateix la gent de Sant Ramon treballés per la festivitat de la Manresana (Sant Jaume).
Actualment, per Sant Jaume, es celebra un sopar comunitari i ball a la plaça de la bassa.
[edita] Bibliografia
Sant Ramon, Recull Històric de Ramon Farré i Miquel Vidal
