La Caputxeta Vermella
De Viquipèdia
La Caputxeta Vermella és un conte popular europeu del qual existeixen nombroses variants. Ha estat transcrita, entre d'altres, per Charles Perrault (Le Petit Chaperon Rouge) i els germans Grimm (Rotkäppchen). Tot i ser considerada un conte per a nens petits, conté element referents a la violència, el sexe i el canibalisme.
La història se centra en el contrast entre el món lluminós i segur del poble i l'obscur del bosc, una antítesi típicament medieval.
[edita] La trama
La versió més coneguda del conte és la dels germans Grimm, versió del 1857. La Caputxeta Vermella és una nena que ha de portar un cistell amb menjar per a la seva àvia malalta. La mare li adverteix de no travessar el bosc, consell que la Caputxeta no segueix. Al bosc, la Caputxeta es troba el Llop, que l'ensarrona i li fa dir on viu l'àvia. Després el Llop s'avança a la Caputxeta i, en arribar a ca l'àvia, es cruspeix la vella. Quan arriba la Caputxeta, el Llop, que és al llit amb la roba de l'àvia, es fa passar per aquesta i al final aconsegueix menjar-se també la Caputxeta. Tot es resol amb l'arribada d'un llenyataire, que talla la panxa del Llop per tal que l'àvia i la Caputxeta puguin sortir-ne il·leses.
[edita] Orígens i variants
La història de la Caputxeta Vermella és un conte que es va estendre per diverses regions europees mitjançant la tradició oral. Se sap que el conte ja era narrat al segle XIV a França. La finta nonna ("La falsa àvia") és el títol d'una antiga versió italiana, en la qual la Caputxeta ho soluciona tot ella sola basant-se en la seva propia astúcia. Alguns sostenen que aquesta versió és la més propera a l'original i que el personatge del llenyataire va ser inclòs posteriorment per suggerir la idea masclista que l'àvia i la néta no podien salvar-se sense l'ajuda d'un home.
En qualsevol cas, la versió escrita més antiga del conte és Le Petit Chaperon Rouge, el qual apareix en el recull de contes de Charles Perrault del 1697. La versió de Perrault és més sinistra que la posterior, escrita pels germans Grimm. En aquesta versió la Caputxeta és una "noia atractiva de bona família" que finalment és menjada pel llop. Al final del conte, Perrault dóna una explicació explícita de la moral, de la qual no és difícil extreure'n l'evident contingut sexual:
- D'aquesta història s'aprèn que els infants, i especialment les jovenetes boniques, ben educades i de bona família, fan molt malament d'escoltar-se els desconeguts; i no és estrany, doncs, que el Llop obtingui el seu sopar. Dic Llop, perquè no tots els llops són de la mateixa mena; n'hi ha un d'aparença encomiable, que no és sorollós ni odiós ni rabiós, sinó mansoi, servicial i amable, que segueix les noies joves pel carrer fins a casa seva. Ai d'aquells que no sàpiguen que aquests llops amables són, de totes aquestes criatures, les més perilloses!
Al segle XIX, els germans Grimm en recullen dues versions alemanyes, les de Jeanette Hassenpflug (1791–1860) i Marie Hassenpflug (1788–1856). Els Grimm van transformar una de les versions en la història principal i la segona en una continuació. La primera, amb él títol de Rotkäppchen, va ser inclosa en la primera edició del seu recull de contes Kinder- und Hausmärchen (1812). En aquesta (versione en italià) la noia i la seva àvia són salvades per un caçador interessat en la pell del llop. A la segona història la Caputxeta i la seva àvia, gràcies a l'experiència amb el primer llop, en descobreixen, capturen i maten un altre.
