Línia Mannerheim
De Viquipèdia
La Línia Mannerheim va ser un sistema defensiu de fortificacions que s'estenia al llarg de el Istme de Carèlia, construït abans de la Guerra d'Hivern per Finlàndia per a defensar-se de la Unió Soviètica. Seria un dels més sagnants escenaris del conflicte entre ambdós països.
El seu nom procedeix de la denominació que li van donar els mitjans de comunicació, en honor a Carl Gustaf Mannerheim, Mariscal de camp finès qui va obtenir una gran reputació arran de la resistència oferta per Finlàndia contra la gegantesca maquinària bèl·lica de la Unió Soviètica. Cal destacar que moltes fonts afirmen que el terme seria encunyat en origen per Jorma Gallen-Kallela, i després divulgat pels periodistes estrangers.
[edita] Estructura
La Línia estava composta per al voltant de dos-cents nius de metralladores, abastant des de la costa del Golf de Finlàndia fins a Taipale, passant per Summa i el riu Vuoksi. L'àrea que circumdava Summa va ser considerada com el punt més vulnerable, i per això, seria la més fortificada.
En la costa del Golf de Finlàndia, la línia es recolzaria en el Fort Saarenpää, mentre que en la riba de el Llac Làdoga, l'eix defensiu principal seria el Fort Järisevä. Aquestos enclavaments estarien armats amb peces d'artilleria de 5', 6' i 10'.
Al contrari que la Línia Maginot i altres sistemes similars de l'època, la línia Mannerheim no es basava en la successió de gegantescos búnkers i línies de dents de drac, sinó que confiava en l'entorn i els accidents geogràfics per a la seva eficàcia. D'aquesta manera, els finesos aprofitaven elements com arbres caiguts i gegantesques pedres per a situar les posicions defensives. Tot això es va complementar amb el perfeccionament de les tècniques de camuflatge, que permetien aprofitar al màxim tals nuclis fortificats.
[edita] Història
Els primers plans per a la construcció d'una línia defensiva en l'Istme de Carèlia es plantegen després de la Guerra Civil Finlandesa, sent Mannerheim el seu principal promotor. No obstant això, no van ser tinguts en compte després que aquest dimitís després de la guerra. Finalment, la línia seria construïda durant els anys 20 i 30.
Els primers búnquers es van aixecar entre 1921 i 1924. La segona fase va començar en 1932, sent interrompuda per la Guerra d'Hivern. Durant el conflicte, la línia suportaria l'ofensiva soviètica durant dos mesos. El Fort Saarenpää sofriria diverses vegades l'atac dels cuirassats "Marat" i "Oktoberskaya Revolutsiya" entre els mesos de desembre de 1939 i gener de 1940. No obstant això, la seva artilleria aconseguiria forçar a l'armada soviètica a regressar a la seva base d'operacions.
Durant la guerra, la propaganda d'ambdós contendents va exagerar de manera notable l'extensió i magnitud de la Línia Mannerheim. La justificació finesa era òbvia, doncs buscaven elevar la moral de les tropes, creant més expectatives d'èxit entre els soldats. Pel costat soviètic, es pretenia justificar el lent avanç contra un enemic que era diverses vegades inferior en nombre i armament.
Com a conseqüència directa, la capacitat defensiva de la Línia Mannerheim quedaria falsejada en les fonts històriques soviètiques, i igualment, moltes fonts occidentals mostrarien tal deformació històrica. En tot cas, la Línia Mannerheim es donaria suport principalment en trinxeres i altres fortificacions menors. Els búnquers tenien petites dimensions, i no podien albergar una guarnició nombrosa. Igualment, les peces d'artilleria eren molt escasses.
Després de la Guerra d'Hivern, els enginyers de l'Exèrcit Roig van eliminar les instal·lacions que encara romanien dempeus. No obstant això, en la Guerra de Continuació, tant els finesos com els soviètics van tractar d'aprofitar els avantatges oferts per l'entorn, malgrat que la Línia no tornaria a fortificar-se, ni en l'ofensiva de Finlàndia de 1941, ni en l'atac soviètic en 1944.
