Discussi??:Ken Wilber
De Viquip??dia
Aixo de sota es el text original de l'article. No conec de res aquest senyor, pero crec que l'article i la manera d'explicar les coses era clarament propagandistic i gens neutral. Per tant. ho esborro i hi deixo una petita nota treta de la versio anglesa.
Ken Wilber (USA, 1949) ??s un dels principals estudiosos de les formes de consci??ncia i en els darrers anys s'ha convertit en una refer??ncia indefugible.
El motiu d'aquest escrit ??s que , fora de Calif??rnia i de cercles redu??ts de la resta del m??n, el seu nom no ??s gaire conegut. A tall d'exemple, el seu nom no surt a la Gran Enciclop??dia Catalana.
A trav??s de les seves obres ha anat configurant una estructura global i jerarquitzada en la que troben el seu lloc les diferents visions del m??n i la Realitat: les religioses, la cient??fica i la m??stica. I precisament en aquest ordre creixent de rigor i fidelitat a la realitat.
La visi?? religiosa ??s for??a coneguda per tothom per?? el seu poder de convicci?? ??s nul ja que es basen en exigir una creen??a absoluta en el que diu un llibre, ja sigui la tor??, l'evangeli, l'alcor??, etc.
La visi?? cient??fica suposa un formidable pas endavant ,usant el m??tode correcte, l'experimental, per?? sobre unes bases falses, que ara els cient??fics ja admeten i reconeixen que seguint el m??tode cient??fic mai arribarem a saber el fonament de la Realitat. Tots els grans descobriments de la F??sica d'aquest segle no han estat m??s que constatar els l??mits del m??tode cient??fic i no deixa d'esser curi??s que els mateixos descubridors fossin els primers en parlar com a m??stics i a fer notar les sorprenents analogies entre els textos de ci??ncia moderna i els textos m??stics de tots els temps i de tots els llocs.
A partir del Renaixement i sobre tot despr??s den Descartes la visi?? religiosa era absolutament incompatible amb la cient??;fica de tal manera que com va dir Laplace a Napole??, D??u era una hip??tesi de la qual havia pogut prescindir.
I posats a triar entre aquestes dues cosmovisions, no hi ha dubte que ??s preferible la cient??fica a la religiosa, ja que aquesta ??s una forma de pensament m??tic que entra en contradicci?? total amb la ra??.
I la M??stica, qu?? hi diu aqu???
Com va dir el fil??sof angl??s Alfred North Whitehead, la Ci??ncia i la M??stica sempre s'han unit contra la religi??.
La M??stica parla d'un D??u que no nom??s ??s compatible amb la ci??ncia, sin?? que la trascendeix, aix?? s??, sense entrar mai en conflicte amb la Ra??.
La M??stica proposa a cada persona que faci un experiment, un experiment cient??fic, personal i verificable, un experiment que han fet milers de persones de totes les ??poques i pa??sos i el resultat ??s que de la confrontaci?? de les experi??ncies de tota aquesta gent podem concloure que els resultats s??n coincidents: tots parlen de la mateixa experi??ncia per?? cadasc?? ho fa usant el llenguatge que coneix: Jes??s ho expressava en termes de teologia hebrea i Schr??dinger usava els termes de la mec??nica qu??ntica.
Perqu?? aquesta ??s la dificultat, la M??stica tracta d'una experi??ncia inefable, ??s a dir, que no es pot expressar amb paraules.
A l'experi??ncia m??stica no hi ha un observador i un fenomen observat, sin?? que l'experi??ncia implica tot l'??sser de l'experimentador!
En Ken Wilber, que en aquest sentit ??s un continuador de l'obra de n'Aldous Huxley, que l'any 1946 al seu llibre La Filosofia perenne va fer una primera i valuosa aproximaci?? al tema que tractam, ha culminat d'una manera magistral la feina descriptiva de totes les maneres d'enfocar el coneixement de la Realitat , que ha anat exposant en els diversos llibres que ha publicat, ( a casa nostra, en castell??, l'Editorial Kair??s) i que ens han mostrat que al marge de la via religiosa, superada per irracional i m??tica, i de la via cient??fica, superada per limitada i reduccionista fins i tot per molts de cient??fics, entre els quals els m??s emblem??tics, ens queda la via m??stica, que a difer??ncia de les altres dues exigeix la realitzaci?? d'un experiment que ens implica totalment i per al qual no serveix de res creure en el que diuen certs llibres ni creure en el que han fet certs f??sics al seu laboratori: l'experiment m??stic el fa cadasc?? al seu interior.
