Josep Saderra i Puigferrer
De Viquipèdia
Josep Saderra i Puigferrer (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 20 de febrer de 1883 - Banyoles, Pla de l'Estany, 22 d'abril de 1970), , conegut com «el noi», fou un popularíssim compositor de sardanes prototip dels autors populars. Actuà com a fiscorn i dirigí les cobles La Principal de Tortellà i La Principal de Banyoles.
Deixeble del seu pare, Manuel Saderra, el 1903 inicià, amb la sardana Arran de terra, una producció sardanística de més de quatre-centes composicions amb una tècnica d'una gran simplicitat, però a les quals els hi donà un caràcter molt personal.
Instal·lat a Banyoles des de 1916, hi creà l'Orfeó Popular Banyolí, la cobla La Principal de Banyoles, i el cor d'homes Harmonies del Llac. De caràcter obert i espontani, el seu contacte directe amb els auditoris populars podien afavorir el naixement del mite, aspecte al qual cal afegir les dosis de poesia i sentiment que contenen les seves composicions.
Amb una inspiració molt rica i excepcional coneixedor de les possibilitats tímbriques i sonores de la cobla, va produir sardanes de belles i captivadores melodies fins a configurar un extens catàleg que conté algunes peces que es poden considerar llegendàries. D'una llarga llista, les sardanes més conegudes són: Bell Penedès, Mercè, Poncellina, Renouera, Santa Pau, Vigatana, Noies poblenovines, Maria de les trenes, La jove.
