Josep Martí i Folguera

De Viquipèdia

Josep Martí i Folguera fou un poeta, dramaturg i polígraf català nascut a Reus el 5 de juny de 1850 a la raval baix de Jesús o carrer de les barreres.

Va estudiar a les Escoles Pies de la seva ciutat natal, i després va estudiar dret a Barcelona fins al 1872. Va col·laborar en revistes locals i nacionals catalanes. El 1867 va obtenir un premi de poesia. Tenia un cervell prodigiós i va ser capaç de reproduir per escrit una conferència de Pere Mata i Fontanet que aquest no havia passat al paper i només l'havia pronunciat. El mateix va fer amb discursos de Castelar i altres oradors. Entre les seves obres més destacades, aparegudes entre 1868 i 1888 cal esmentar; Poblet, A les belles arts, Lo Camp de Tarragona, La campana d'Osca, La Canso del treball, A la mes bella parla, Lo temps, La muntanyes i el mar, Escornalbou, Ermengol de Gerb i Vida per vida.

En novel·la cal esmentar:

• Crepúsculos, albadas y vespradas (1876)
• Vibraciones (1874)
• Pobre Fortuny (1874)
• Sonetos y madrigales (1876)
• Lo Cara girat (1877)
• Veus escampades (1879)
• Siemprevivas (1885)
• Versos castellanos (1893)
• Versos catalanes (1893)
• Poemas catalanes (1896)
• Poemas castellanos (1896).

Com a obres teatrals destaquen:

• Wifredo (1866)
• Lo primer amor (estrenada al Teatre Romea la nit del 13 de març de 1884 i escrita conjuntament amb Frederic Soler i Hubert). La primera edició escrita és del mateix 1884(Llibreria d'Eudalt Puig - Barcelona))
• Justícia del abat (1886)
• Foc d'encenalls (1885)
• cent mil duros (1887)
• La Pena de mort (1888)
• La dona honrada (1890)
• La ratlla dreta (1891)

Va morir a Barcelona el 21 de gener de 1929.

A Reus, la seva ciutat natal, se li va donar el seu nom a una raval, la raval Martí i Folguera.

Cites de Joseph Martí Folguera 

· "No te fies de lo que pasa, fijate de lo que permanece, lo eterno. La vida pasa, la muerte permanece. Lo uno es lo accidental lo otro es lo escencial"

· "En el silencio el hombre aprende algo. En el ruido va perdiendo lo que ha aprendido en el silencio"

· "El universo es demasiado grande, el hombre demasiado pequeño. Entre los dos no cabe relación y por esto el uno vive siempre ignorante del otro"

· "Piensa siempre que has de morir dentro de un instante y en efecto: dada la brevedad de la vida por muchos años que vivas, morirás dentro de un instante"

· "L'instant mateix en que vulguis burlarte del contrafet, atúrat un poch i mira't si tu mateix vas ben dret"