Josep Mart?? i Folguera
De Viquip??dia
Josep Mart?? i Folguera fou un poeta, dramaturg i pol??graf catal?? nascut a Reus el 5 de juny de 1850 a la raval baix de Jes??s o carrer de les barreres.
Va estudiar a les Escoles Pies de la seva ciutat natal, i despr??s va estudiar dret a Barcelona fins al 1872. Va col??laborar en revistes locals i nacionals catalanes. El 1867 va obtenir un premi de poesia. Tenia un cervell prodigi??s i va ser capa?? de reproduir per escrit una confer??ncia de Pere Mata i Fontanet que aquest no havia passat al paper i nom??s l'havia pronunciat. El mateix va fer amb discursos de Castelar i altres oradors. Entre les seves obres m??s destacades, aparegudes entre 1868 i 1888 cal esmentar; Poblet, A les belles arts, Lo Camp de Tarragona, La campana d'Osca, La Canso del treball, A la mes bella parla, Lo temps, La muntanyes i el mar, Escornalbou, Ermengol de Gerb i Vida per vida.
En novel??la cal esmentar:
- Crep??sculos, albadas y vespradas (1876)
- Vibraciones (1874)
- Pobre Fortuny (1874)
- Sonetos y madrigales (1876)
- Lo Cara girat (1877)
- Veus escampades (1879)
- Siemprevivas (1885)
- Versos castellanos (1893)
- Versos catalanes (1893)
- Poemas catalanes (1896)
- Poemas castellanos (1896).
Com a obres teatrals destaquen:
- Wifredo (1866)
- Lo primer amor (estrenada al Teatre Romea la nit del 13 de mar?? de 1884 i escrita conjuntament amb Frederic Soler i Hubert). La primera edici?? escrita ??s del mateix 1884(Llibreria d'Eudalt Puig - Barcelona))
- Just??cia del abat (1886)
- Foc d'encenalls (1885)
- cent mil duros (1887)
- La Pena de mort (1888)
- La dona honrada (1890)
- La ratlla dreta (1891)
Va morir a Barcelona el 21 de gener de 1929.
A Reus, la seva ciutat natal, se li va donar el seu nom a una raval, la raval Mart?? i Folguera.
Cites de Joseph Mart?? Folguera
?? "No te fies de lo que pasa, fijate de lo que permanece, lo eterno. La vida pasa, la muerte permanece. Lo uno es lo accidental lo otro es lo escencial"
?? "En el silencio el hombre aprende algo. En el ruido va perdiendo lo que ha aprendido en el silencio"
?? "El universo es demasiado grande, el hombre demasiado peque??o. Entre los dos no cabe relaci??n y por esto el uno vive siempre ignorante del otro"
?? "Piensa siempre que has de morir dentro de un instante y en efecto: dada la brevedad de la vida por muchos a??os que vivas, morir??s dentro de un instante"
?? "L'instant mateix en que vulguis burlarte del contrafet, at??rat un poch i mira't si tu mateix vas ben dret"
