Josep Casanovas i Gafarot

De Viquipèdia

Josep Casanovas i Gafarot, conegut com Paixero (Palamós, Baix Empordà, 16 de novembre de 1852 - 18 de juny de 1940) fou un músic de cobla i compositor de sardanes.

Als 5 anys inicia els estudis musicals amb mossèn Tomàs, organista de la parròquia. Les seves aptituds musicals eren tan extraordinàries que als 10 anys entrava a l'orquestra que aleshores hi havia a Palamós interpretant la flauta, el flautí i el flabiol, tots tres apresos amb els germans Josep i Antoni Roger. Més endavant es va especialitzar amb tots els instruments de la cobla. Durant la guerra carlina (1872-1876) va organitzar una banda en el seu regiment on també ensenyava música.

Mentre estudiava harmonia i composició amb el gran mestre Joan Carreras i Dagàs, en aquell moment organista i mestre de capella de la parròquia de la Bisbal d'Empordà, va ser, el 1888, un dels membres fundadors de La Principal de la Bisbal.

Tres anys després, el 1891, funda a Palamós l'orquestra Pentagrama i dirigeix l’orfeó Aucellada i el cor El Progrés. Per la seva feina de taper i portat pel seu temperament inquiet i emprenedor es va fer traslladar a les comarques franceses de Reims i Épernay on treballava del seu ofici, alternant amb l'activitat de músic. De tornada a Palamós és nomenat organista de la parròquia, lloc que ocupà per espai de més de 20 anys.

Com a compositor va escriure cançons, fantasies, caramelles, música religiosa i més de 150 sardanes entre les que destaquen: La cançó del mariner, Benvinguda, Records de Sant Sebastià o l'obligada de tenora Rosa Roja.