Jorge Icaza

De Viquipèdia

Jorge Icaza (Quito, Equador, 1906 – 1978), escriptor equatorià, el més destacat representant del realisme social a l'Equador.

És un dels més importants escriptors equatorians, representant destacat de la narrativa indigenista andina. Els seus primers passos literaris coincideixen amb una època turbulenta de la història equatoriana: durant els anys 1920 es comencen a organitzar les forces obreres i el 1926 es funda el partit socialista equatorià; paral·lelament el liberalisme dominant al govern comença a esquerdar-se, fet que culminarà en el cop d'estat de 1925 (vegeu Història de l'Equador).

Les obres d'Icaza són realistes i amb un fort contingut social, perfectament evident en la seva primera i més famosa novel·la, Huasipungo (1934). En ella l'indi no és un indi quasi mític i ideal, com a les novel·les naturalistes del segle anterior (p. ex. Cumandá de Juan León Mera) sinó un indi oprès per un sistema que el margina. De l'indigenisme inicial Icaza passa a descriure situacions de personatges marginats i desarrelats que s'esforcen per ascendir en una societat que els rebutja, com a El chulla Romero y Flores (1958), considerada per alguns la seva millor novel·la, història d'un típic mestís dels barris pobres de la ciutat.

Altres novel·les seves són Cholos (1937), Huairapamushcas (1948) i Atrapados (1972). Els darrers anys de la seva vida treballà com a ambaixador de l'Equador a la Unió Soviètica.