Jordi Llimona i Barret

De Viquipèdia

Jordi Llimona i Barret (Barcelona 1924 - 1999) fou un religiós i escriptor català. Ingressà a l'Orde dels Germans Menors Caputxins el 1942 i el 1969 es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma. Com a pensador segueix la línia de Pierre Teilhard de Chardin, amb un pensament religiós sempre en recerca i amb hipòtesis agosarades. El seu pensament es centra en una cosmovisió positiva i dinàmica de l'existència, i com a exponent d'un cristianisme compromès amb els valors de la llibertat, solidaritat i progrés, així com fidel a la cultura i a la nació catalana.

Ha estat membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i ha col·laborat a les publicacions Destino, Presència, Avui, Criterion, Qüestions de Vida Cristiana, Catalunya Franciscana i Diari de Barcelona. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Honor de Barcelona.

[edita] Obres

• L'Església i l'estat (1963)
• Sempre nòmades (1970)
• Fe sense fronteres (1973)
• Humans tanmateix (1973)
• Com entendre la Bíblia (1979)
• Jesús de Natzaret (1980)
• Els nostres àngels (1981).
• La noia de Cadaqués i altres històries (1970)
• Per una mort més humana (1991)
• L'hora dels pobles (1993)
• Viure (1996)
• La tolerància i els seus fonaments (1997)