Jocs Romans

De Viquipèdia

Els Jocs Romans (Ludi Romani, Ludi Maximi o Ludi Magni) foren els grans jocs romans que es celebraven (cada any a partir del 366 aC), i van arribar a durar uns quants dies (al menys del 4 al 12 de setembre) en honor de les deitats principals: Júpiter, Juno i Minerva. Els encarregats de la seva organització eren els edils curuls i es celebraven principalment al Circ.

Era la principal festa romana; aquesta festa incloïa principalment uns Jocs (costum importada de Etrúria). Aquests grans jocs començaven amb una processó després de la qual anaven les imatges dels déus i darrere els guerrers; seguien les comparses de ballarins (Ludii) amb túniques vermelles i els homes adults amb cascos i armadures, els adolescents amb pells d'ovelles; després venien els músics (el col·legi dels músics o Collegium Tibicinum era tan antic com el dels Salii o saltadors dansaires, però tenia una consideració inferior).

Aquesta festa es celebrava a la tardor, al retorn de les tropes en campanya, i era una festa per celebrar la victòria. Inicialment duraven un sol dia però amb el temps se'ls van afegir dies (un dia el 387 aC, un altre el [260 aC] i un altre el 245 aC) i es va passar als quatre dies. A la mort de Juli Cèsar es van iniciar el 4 de setembre en honor seu i abans s'habvien iniciat entre el 5 i el 12.

L'espectacle principal era la carrera de carros, que es celebrava l'últim dia. Els altres dies eren de festa popular; s'havien introduït les representacions teatrals en taulats de fusta. Els músics i mims recorrien els carrers. L'ofici de cantaire, poeta, ballador i arlequí impedia a qui ho exercia el accés a la milícia i votar en les assemblees populars.