Joan Duch i Arqués

De Viquipèdia

Joan Duch i Arqués fou un poeta noucentista nascut a Juneda (Les Garrigues) el dia 27 de novembre de 1899. Al parvulari, destacà per la rapidesa en l'aprenentatge del llenguatge i per la seva aplicació i conducta exemplars. I mentre cursava el cicle superior ja s'observaven les excel·lents qualitats del futur escriptor.

L'estiu de 1916 col·laborà al setmanari junedenc La Pubilla, on emprava el pseudònim "Le chante claire". L'any següent publicà una sèrie d'articles i narracions a la premsa lleidatana, amb un llenguatge rigorós i mesurat que definiren l'estil planer i arcaïtzant de tota la seva producció àdhuc la poètica posterior.

La seva primera crònica periodística fou, doncs, del mes de maig de 1917 i el seu primer poema, de l'octubre del mateix any. Al cap d'un any just publicà la primera narració breu.

El 1920 se li declarà la tuberculosi i, gairebé paral·lelament, ell accentuà el seu interès per la lectura. L'escriptura, però, la deixà relegada fins a l'any 1926 en què creà les primeres composicions poètiques de la segona època, féu traducció i continuà amb la narrativa breu i les cròniques d'àmbit cultural.

Va morir el 19 de gener de 1929 i al juny de 1931 sortí a la venda la seva obra pòstuma, el poemari Les hores gerdes.

Actualment, un premi poètic organitzat per l'Ajuntament de la vila de Juneda duu el seu nom.