Joan Casals i Noguera
De Viquipèdia
Joan Casals i Noguera (Manresa, 1925 - ?, 6 de maig de 1998) és una d'aquelles figures que es recorden per què va destacar en els diversos camps en que va treballar. Tècnic d'alt nivell, empresari reconegut, i pensador avançat al seu temps, en tot va sobresortir per la seva empenta i la seva visió de futur. Però sobretot per saber aplegar al seu voltant i motivar un bon equip de persones, en totes les iniciatives que va emprendre.
Tot i les seves destacades aportacions en diversos àmbits, i sobretot l'energia en la posada en marxa de moltes iniciatives d'interès econòmic i social, sempre va preferir quedar en un segon terme un cop havia superat la posada en marxa de cada una d'elles.
Això va permetre que deixés la seva emprempta en moltes d'elles, i molts amics que han continuat les seves inciatives.
Taula de continguts |
[edita] Empresari
Titulat com a Enginyer Industrial l'any 1951 a l'escola de Barcelona, i Doctorat l'any 1964, Joan Casals va començar l'exercici professional lliure, fins que es va incorporar a una societat d'enginyeria, desenvolupant instal·lacions i equips per a indústries de procés, per tot Europa.
L'any 1957 funda la seva pròpia empresa: Casals Cardona Ind. S.A., coneguda arreu del món per la marca TECNIUM, desenvolupant aplicacions i equips en materials plàstics, en aquell moment una autèntica novetat. Amb el temps esdevé un líder mundial en equips resistents a la corrossió i contra la polució atmosfèrica.
La seva intuició el porta a emprendre l'expansió internacional de la seva empresa cap al final de la dècada dels 60, època en que el país vivia tancat en l'autarquia i d'esquena al mon. Així comença un període intens de viatges arreu d'Europa. Comencen a exportar a l'Europa propera, i progressivament van extenent les seves tecnologies arreu.
[edita] Tecnologia
A banda de l'ús dels materials plàstics per aplicacions insòlites en aquell moment, també destaca com a inventor de diversos sistemes d'estanquitat per a bombes centrífugues, així com millores significatives que li permeten registrar nombroses patents.
Destaca la seva tasca com a dissenyador de perfils hidràulics per a bombes, i traçats per a ventiladors, amb eficiències per sobre dels dissenys contemporanis.
També lidera un grup de treball en el desenvolupament de diverses tecnologies avançades en la depuració de gasos, algunes d'elles implantades i, encara avui, líders arreu del mon.
[edita] Filòsof
El seu interès per la temàtica social venía de lluny, però la seva vocació cap a la innovació social es va despertar després de 20 anys d'observar el món econòmic i social des de dins i tocant de peus a terra. La pràctica diària de la tècnica i de l'empresa el situen davant la contradicció que hi ha entre la complexa realitat econòmica-social i la simplicitat dels esquemes interpretatius. També, front la inestabilitat i arbitrarietat del marc econòmic -o crematístic- que condiciona i a vegades ofega l'activitat creadora.
Comença a escriure amb continuïtat des del 1971, empès aleshores per la ruptura dels acords monetaris internacionals (el dòlar deixa de ser convertible en or), intuïnt la magnitut i extensió de les conseqüències d'aquesta efemèrida (que comportarà el 1973 la mal anomenada crisi mundial del petroli). Donat que considera que certs instruments tècnics de l'economia no son prou "intel·ligents", en sentit cibernètic, en haver-se revelat incapaços d'autorregular adequadament el sistema. Però segueix confiant en que l'investigació social podria seguir l'exemple de la que ha sigut duta a la pràctica en altres camps i que ha prosperat gràcies a una prèvia investigació de causes ocultes i ha aconseguit innovacions positives, plantejant hipòtesis de treball totalment realistes.
[edita] Iniciativa
Funda el Grup d'Economia de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya, col·labora activament amb la Fundació Charles Leopold Mayer pel Progrés de l'Home i amb l'Associació ECOCONCERN, i funda el grup ECOVAL-Solidaritat via mercat, entre moltes altres iniciatives.
[edita] Projecció social
Joan Casals va ser una persona implicada de ple al que l'envoltava, un exponent ben actiu del que avui anomenem Societat Civil. Una síntesi de les moltes activitats que va dur a terme:
- 1976: Cofundador de PIMEC, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya.
- 1978-1982: Vocal del Consell d'Administració de la Caixa de Catalunya.
- 1979: President de l'Associació Cristiana de Dirigents de Barcelona.
- 1979-1982: President de la Comissió Tècnica de Gestió Empresarial de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya.
- 1992: Cofundador del Grup d'Economia de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya.
Col·labora activament amb l'associació EcoConcern, dedicada a temes d'innovació social, al voltant de repensar la societat per un món solidari.
Col·labora amb la Fundació Charles Léopold Mayer pel Progrés de l'Home, treballant al voltant d'un món responsable i solidari.
- 1996-1998: Fundador i President del grup ECOVAL-Solidaritat via mercat, grup de treball sobre un nou model d'empreses: les Empreses de Qualitat Humana (EQH).
[edita] Publicacions
- A partir de 1975: articles periòdics a la premsa.
- 1977: “El Socialisme Sòlid: Europa a l'any 2025” (Editorial Nova Terra)
- 1988: “El futur era possible” (Editorial La Llar del Llibre)
- 1992-1993: imparteix un curs sobre “un canvi econòmic viable”, a la càtedra d'Empresa i Societat d'ESADE.
- Diversos escrits a “Quaderns d'Economia i Societat”, editats per EcoConcern.
[edita] Reconeixements i premis
- 1986: Premi a la Creativitat de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya.
- 1993: Premi “Guillem Catà” del Col·legi d'Enginyers Industrials de la Catalunya Central.
- 1994: Medalla President Macià de la Generalitat, Mèrit al Treball.
