Joan Baptista Estades de Moncaira i Bennàsser de Massana
De Viquipèdia
Joan Baptista Estades de Moncaira i Bennàsser de Massana fou un polític local mallorquí de la vall de Sóller.
[edita] Infància, família i estudis
Nasqué a Fornalutx el 18 de setembre de 1863 i mori a Sóller el 5 de febrer de 1.953. El seu pare era Joan Baptista Estades de Moncaira i Montaner (1831-1905). La seva mare Margarida Bennàsser de Massana i Bisquerra de Gabellí era natural de Campanet i moriria el 27 de setembre de 1.863 pocs dies després del naixement del seu fill. El 1865 mor als cinc anys Bartomeu Estades de Moncaira i Bennàsser de Massana, el fill gran de la casa. Aquell mateix any, el pare torna contreure noces amb una cosina germana Catalina Canals i Estades de Moncaira. Cursà estudis primaris i secundaris a Palma. No pogué seguir la carrera militar al no haver aprovat l'examen d'ingrés a l'Acadèmia Militar d'Infanteria a Toledo. El 4 d'abril de 1891 es casa al Santuari de la Marre de Déu de Lluc amb Teresa Solivellas Arbona filla dels propietaris de la finca Son Llobera, situada en el Clot d'Albarca. El matrimoni tendria cinc infants - tres al-lots i dues nines, nascuts entre els anys 1892 i 1910. El 27 d'abril de 1.937, als 70 anys, mor la seva esposa després de deu anys de total invidència. Passarà els darrers anys de vida entre Tuent,Sa Figuera del Port de Sòller i Sòller mateix-Estant a casa de la filla Margarida (vídua de Josep Ferrer Ripoll) entregarà l'ànima al Creador a la data abans senyalada- abans.
[edita] Activitat política i associativa
Apadrinat per Joan Canals Estades de Moncaira (de Sóller) germà de la seva madastra i oncle segon seu s'interessa a la política i s'afilia a la corrent del Partit Lliberal que dirigeix el Comte de Romanones. El juliol de 1909 és elegit per primera vegada batle del seu poble Fornalutx. Ho serà fins el 1916 i novament de 1918 a 1922 quan fou derrotat pels conservadors de Joan Puig Colom. Continuà de regidor a la Casa de la Vila (Can Arbona) fins l'octubre de 1923, data que els ajuntaments espanyols serien substituïts per comissions gestores d'ordre del Directori Militar del General Primo de Rivera. En 1930 dimit Primo de Rivera com a cap del govern espanyol i restablerta la Constitució del 1876 recuperà el seu escó de regidor. El 1931, proclamada la Segona República a Espanya i comptant seixanta-vuit, es retira de la política activa; continuant no obstant a donar el seu suport i bons consells als sectors fornalutxencs dretans. Recolza l'aixecament militar dit nacional del 18 de juliol de 1936 però l'entusiasme dels primers dies molt aviat amainarà. Durant la batlia de Joan Baptista Estades de Moncaira i Bennàsser de Massana - gràcies a un acord entre el bisbat de Mallorca i el consistori fornalutxenc sobre els terrenys de l'antic fossar - pogué portar-se a termini la reforma de la Plaça coneguda fins aleshores com a "Baix Plaça" o "Baix Marge". També es construir un petit escorxador per la matança d'animals. E1 1917,formant part del consistori presidit pel seu correl. Salvador Sastre Escales, és inaugurat l'enllumenat elèctric. Al igual que el seu pare, Joan Baptista Estades de Moncaira i Bennàsser de Massana fou també jutge municipal abans de la seva primera elecció com batle.
Joan Baptista Estades de Moncaira i Bennàsser de Massana pertangué a la societat de socors mutus Union Fornalugense així com al Sindicat Catòlic Agrari de Sant Isidre i en fou directiu.
Amic personal dels prohoms del Partit Lliberal com Alexandre Rosselló Pastor, Bernat Amer Pons i especialment Lluís Alemany Pujol i de la mateixa quinta del Comte de Romanones; la figura Joan Baptista Estades de Moncaira i Bennàsser de Massana està associada a la política caciquil del seu temps així com al corrent pro verguista o marquista del seu partit.
