Jisr az-Zarqa
De Viquip??dia
Localitzaci?? | |
Districte ??? Subdistricte |
Haifa Hadera |
Superf??cie | 1,52 km?? |
Altitud | 31 m |
Poblaci?? (2004) ??? Densitat |
10.800 hab. 7.105,26 hab/km?? |
Coordenades | 32?? 31??? 60??? N 34?? 55??? 00??? E |
Tipus de municipi | Consell local |
Jisr az-Zarqa (en ??rab, ?????????????? ??????????????; en hebreu, ??'???? ??-????????) ??s un consell local del districte de Haifa d'Israel. El municipi, de poblaci?? majorit??riament ??rab, es troba a la plana de Saron, a la costa mediterr??nia, al nord de la localitat de Cesarea. Va obtenir l'estatus de consell local el 1963. El nom, que en ??rab significa pont sobre el [corrent] blau, fa refer??ncia al rierol Tanninim.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
Jisr az-Zarqa ??s l'??nica vila ??rab a Israel que es troba a la riba de la mar Mediterr??nia (tot i que a d'altres ciutats costaneres com ara Ac??, Haifa i Jafa tamb?? hi ha una poblaci?? ??rab nombrosa). Malgrat que abans de l'establiment de l'estat d'Israel hi havia dotzenes de viles ??rabs a la costa, a causa de la guerra araboisraeliana de 1948 la major part de la poblaci?? ??rab d'aquests pobles es va veure obligada a fugir i aquests poblats van ser o b?? destru??ts o b?? repoblats per immigrants jueus nouvinguts. La pressi?? dels habitants jueus de les ciutats properes de Zikhron Yaaqov i Binyamina, que necessitaven els habitants de Jisr az-Zarqa i Fureidis per al treball agr??cola, van evitar que les autoritats israelianes en desplacessin els habitants [1].
[edita] Caracter??stiques demogr??fiques
Els habitants de Jisr az-Zarqa tenen el salari m??s baix de tot Israel, amb 3.800 nous x??quels al mes [2]. Segons l'Oficina Central d'Estad??stica d'Israel (CBS), Jisr az-Zarqa t?? la taxa de frac??s escolar m??s alta del pa??s, amb un 12% [3][4].
[edita] Fets recents
- El 1998 es dugu?? a terme el primer transplantament m??ltiple de rony?? entre una parella de Jisr az-Zarqa i una parella de Jerusalem [5].
- Un motorista jueu va resultar mort despr??s que li llancessin una pedra quan circulava per l'autopista de Haifa a Tel Aviv a l'altura de Jisr az-Zarqa. Aquest fet ??s considerat generalment com la primera v??ctima de la intifada d'Al-Aqsa. En un primer moment es van arrestar quatre nois de la vila, per?? tres van ser deixats en llibertat per falta de proves i al quart se li impos?? arrest domiciliari [6][7].
- Durant la intifada, un palest?? su??cida feu explotar una bomba a Aful??la que mat?? un habitant ??rab de Jisr az-Zarqa [7].
[edita] El terrapl?? de Cesarea
El novembre de 2002, les autoritats de Cesarea van iniciar la construcci?? d'un terrapl?? al corredor de 160 m d'ampl??ria que separa les poblacions de Jisr az-Zarqa i Cesarea, un dels nuclis urbans m??s rics i exclusius d'Israel. La construcci?? comen???? sense haver-ne informat pr??viament l'ajuntament de Jisr az-Zarqa. La ra?? que adueixen les autoritats de Cesarea ??s que el mur de sorra redu??r?? el soroll provinent de Jisr az-Zarqa (muetzins, salves de celebraci??, etc.) [8]. Un altre dels motius s??n els robatoris freq??ents per part d'habitants de Jisr az-Zarqa i la protecci?? del valor econ??mic de les propietats immobili??ries de Cesarea, que es veu redu??t per la proximitat amb Jisr az-Zarqa [9][7].
Els habitants de Jisr az-Zarqa, en canvi, opinen que el terrapl?? d'entre 4 i 5 metres d'al??ada i d'entre 1 i 1,5 km de llarg??ria ??s una "barrera racista". Es queixen que amb un parc nacional al nord, el terrapl?? al sud, una autopista a l'est i el mar a l'oest, no els queda gaire espai per a poder desenvolupar el poble i que han quedat a??llats de la resta de la regi?? [9][10].
[edita] Cites
- ??? BENVENISTI, Meron: "Sacred Landscape". (angl??s)
- ??? DAVIDI, Efraim: "Settlers earn double the minimum wage and more than the average wage", del 24 d'agost de 2006. Traducci?? d'Arabs Against Discrimination. (angl??s)
- ??? KHROMCHENKO, Yulie: "Jisr al-Zarqa, J'lem, Eilat have highest high school dropout rates". Haaretz, 8 de setembre de 2006. (angl??s)
- ??? KHROMCHENKO, Yulie: "Equal opportunity? Not in our school". Haaretz, 27 de setembre de 2006. (angl??s)
- ??? "An Israeli and an Arab showing the way". ArabicNews.com, 13 de maig de 1998. (angl??s)
- ??? Arab Association for Human Rights: "'Black October' prisoners". Octubre de 2000. (angl??s)
- ??? 7,0 7,1 7,2 LEVY-BARZILAI, Vered: "The other victims". Haaretz, 27 de juny de 2003. (angl??s)
- ??? Caesarea Development Corporation. (angl??s)
- ??? 9,0 9,1 GALILI, Lily: "Long Division". Haaretz, 19 de desembre de 2003. (angl??s)
- ??? Arab Association for Human Rights: Behind the Walls: Separation Walls between Arabs and Jews in Mixed Cities in Israel. 16 de juny de 2006. (angl??s)
[edita] Bibliografia
- MORRIS, BENNY: 1948 and after; Israel and the Palestinians. 1994. ISBN 0-19-827929-9. (Cap??tol 8, p??g. 257-289: "The Case of Abu Ghosh and Beit Naqquba, Al Fureidis and Jisr Zarka in 1948 - or Why Four Villages Remained".)