Jaume Fuster i Guillemó
De Viquipèdia
Jaume Fuster i Guillemó neix el 1945 a Barcelona, al barri de Ciutat Vella. El 1996 comença a col·laborar amb la revista Presència i, un any més tard, publica Breu història del teatre català. El 1969, un cop acabat el servei militar a Mallorca, es casa amb Maria Antònia Oliver. El 1972 publica De mica en mica s'omple la pica, un dels grans best-sellers catalans, amb uns 200.000 exemplars venuts des de llavors.
El 1975 va rebre el Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la per Tarda, sessió contínua, 3,45 (també coneguda com Collita de sang).
Acabat el franquisme es funda l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), de la qual n’és un dels fundadors i integrant de la Comissió Gestora. Més endavant n’esdevindrà secretari (1978) i president (1995-1998). Juntament amb Xavier Romeu i Juvé i molts d'altres fou membre dels col·lectius d'escriptors Ofèlia Dracs (de novel·la eròtica), Trencavel (escriptors de l'esquerra independentista) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana. Militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) en fou un dels principals dirigents a la dècada dels 1970.
A banda d'escriptor de novel·la políciaca, també excel·leix com a traductor, rebent el premi Crítica Serra d'Or de traducció de novel·la (1989).
El 1993 és guardonat amb el premi de narrativa Ramon Llull per El Jardí de les palmeres, obra que tanca la trilogia d’espasa i bruixeria iniciada per L’illa de les Tres Taronges (1983). El desembre d'aquell mateix any serà escollit Escriptor del mes.
Mor el 31 de gener de 1998, a l’edat de 52 anys, a causa d’un càncer de pulmó detectat tot just aquell Nadal.
Una biblioteca pública del barri de Gràcia de Barcelona porta el seu nom.[1]
