Jaume Cots i Gorchs
De Viquipèdia
Jaume Cots i Gorchs, jurista i especialista en Dret Català.
[edita] Biografia
Nasqué el 2 de novembre de 1902 al carrer del Pi, a Barcelona, on visqué fins al 25 de novembre de 1990, data de la seva mort.
Va fer la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona la qual va compaginar amb la de Filosofia i LLetres. Es llicencià l´any 1923 i posteriorment obtení el grau de doctor amb la tesi Consuetudines Diocesis Gerundensis. Estudià també la carrera de música al Conservatori del Liceu.
La seva activitat professional s'inicià al despatx de l´advocat Josep de Peray i March. Ben aviat començà a investigar sobre Dret Català.
El 1931, fou nomenat Secretari de l´Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i l'any 1932 de l´Oficina d´Estudis Jurídics de la Generalitat de Catalunya, sota la Presidència de Francesc Macià. Va ser membre de la Société de Legislation Comparée de Paris i de l´Institut International de Bibliographie de Brussel·les.
La guerra civil i el context polític que se´n derivà, el van apartar de l'exercici jurídic i l´abocaren a dedicar-se a d'altres activitats.
Des de molt jove, va reunir una important biblioteca de bibliòfil, fruit d'una curiositat humanística d'ampli abast, en la qual destaquen llibres de contingut jurídic tals com: Usatges de Barcelona, Barcelona, 1544; Constitucions i altres drets de Catalunya, Barcelona, 1588; Summa de todos los fueros y observancias del reyno de Aragón,Çaragoça,1589.
Jaume Cots va publicar texts de dret romà i medieval, Consuetudines Diocesis Gerundensis (1929), les Consuetuds d'Horta (1931); Textos de dret rossellonès (1932) i la versió catalana traduïda directament del llatí per ell mateix del Corpus Iuris Civilis (1933), seguint l'edició dels jurisconsults Krueger, Mommsen, Schoell i Kroll. Un dels objectius d'aquesta traducció va ser el de contribuir a la fixació del lèxic jurídic català.
Els darrers anys de la seva vida els dedicà a compondre peces per a piano, avui encara inèdites.
[edita] Obres publicades
1928. "Unes ordinacions inèdites del vescomtat de Cabrera", Revista Jurídica de Catalunya,XXXIV.
1929. Consuetudines Diocesis Gerundensis. Estudi i transcripció segons els manuscrits més antics del segle XV (Contribució a l´estudi del dret consuetudinari foral de Catalunya). Tesi Doctoral. Barcelona
1930. Les Consuetuds d´Horta (avui Horta de Sant Joan, a la ratlla del Baix Aragó). Estudis Universitaris Catalans,XV.
1931. Memòria llegida pel Sr. Secretari de l´Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona a la sessió d´obertura del curs 1931-1932. Revista Jurídica de Catalunya, XXXVII.
1931-1932. Textos de dret rossellonès: I.-L´antic llibre dels privilegis de Colliure.II.-Els estils de la Cort del veguer del Rosselló i Vallespir. Estudis Universitaris Catalans,XVI-XVII.
1933. Corpus Iuris Civilis, a doble text, llatí i català. Vol.I.Instituta.Barcelona.Oficina d´Estudis Jurídics. Palau de la Generalitat
1934. "Les noves orientacions de la legislació civil catalana, en relació amb el dret comarcal". Conferència inserida en "Varietats comarcals del dret civil català", per l´Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Barcelona
1935-1936. "Les Consuetudines civitatis Dertusae:I.-El procés de formació del dret consuetudinari escrit de Tortosa.II.-Coteig de les consuetudines de Tamarit i Gil, amb el Llibre de les Costums de Tortosa.III.-El problema de les relacions amb el codi de les costumes e stabliments de Valencia", Revista Jurídica de Catalunya,XLI i XLII.
1936. "La doctrina dels doctors, com a font de dret supletori a Catalunya". Conferència realitzada a la Universitat de Barcelona amb motiu del segon Congrés Jurídic Català.
1955. La vocación jurídica de Cataluña. Ensayo sobre el sentimiento de justicia en el pueblo catalán. Ed.Bosch.Barcelona.Llibre que recull la conferència llegida a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, l'onze de maig de 1954.
