Jacob d'Edessa el Vell

De Viquipèdia

Jacob d'Edessa el Vell (Jacobus, Ἰάκωβος) (segle VI, mort el 578), també conegut com Jacob Baradeu pel seu nom sirià llatinitzat de Baradaeus, i pels grecs per Jacob Zanzalos (Ζανζαλος), paraula que Nicèfor Cal·listi tradueix per "pobre".

Fou monjo al monestir de Fasilta (Phasilta) i fou elevat al bisbat d'Edessa el 541. Va prendre part activa al concili monofisita en el que Pau o Paulus fou elegit patriarca d'Antioquia pels monofisites; va aconseguir unir les diverses sectes monofisites en un sol grup que van prendre d'aquest bisbe el nom de jacobites.

Va morir el 578 com a bisbe d'Edessa encara que de vegades se l'esmenta com patriarca dels jacobites, dignitat que mai va assolir.

Va escriure una Anaphora o Litúrgia de la que versió llatina apareix a l'obra Liturgiae Orientales de Renaudot, vol. 2. p. 333. També se li atribueix una Catechesis dels jacobites, però sembla demostrat que és de data posterior.