Ivan I de Moscou
De Viquipèdia
Ivan I Daniilovich Kalita (1288- 31 de març de 1341). Segon fill de Daniel I Aleksandrovich i de mare desconeguda. Príncep de Moscòvia (1325-1341) i de Vladimir (1328-1341). És el que segueix la saga dels moscovites després de la mort de Yuri, el seu germà gran.
Taula de continguts |
[edita] L'ajudant del Príncep Yuri
Amb 15 anys veié com coronaven príncep de Moscou el seu germà primogènit, i fins que no arribà al poder, fou la mà dreta de Yuri, i participà activament en l'expansió del principat de Moscou. El 1303 viatjà a Pereyaslavl, principat recentment conquerit per Daniel I. Allà, va anar per fer-se conèixer i guanyar-se la lleialtat del poble.
Anys més tard, ja avançada l'estada al poder de Yuri, el 1317, Ivan I va ser l'eix per aconseguir fer una aliança contra Mikhaïl de Tver. Anà a Novgorod i allí hi obtingué el suport de la ciutat per lluitar en contra de Tver. Ja amb els 37 anys complerts, Demetri de Tver, fill de Mikhaïl, assassinà el germà gran d'Ivan i príncep de Moscòvia, Yuri. A l'estar condemnat a mort Demetri pel khan, aquest havia de prendre una decisió sobre qui seria el nou príncep de Vladimir, a qui li donaria el yarlyk.
Finalment, el khan Uzbek atorgà el privilegi a Aleksandr de Tver, germà de Demetri. De totes maneres, Ivan I succeí el seu germà com a Príncep de Moscòvia el 22 de novembre de 1325.
[edita] El príncep més eclesiàstic del segle XIV
l regnat del primer Ivan fou extremament diferent al del seu germà gran. Yuri era un home lluitador, massa ambiciós i cruel. Ivan I era molt generós, caritatiu i eclesiàstic. Àdhuc, contemporanis seus li deien Kalita, que en rus vol dir cartera o moneder, amb el doble sentit de que sempre tenia diners al moneder per donar, però també en el sentit que era un gran economista i aviat tingué un imperi de diners.
Seguint aquestes bases, el primer que féu fou traslladar de Vladimir a Moscou el Metropolità Pere, Metropolità de Rússia de l'època, és a dir, cap de l'Església Ortodoxa. Per això, el 1326 començà a manar construir a Pere belles catedrals per posar Moscou a l'altura del que ara era, capital de l'Església Russa. La primera catedral que inicià va ser la de l'Assumpció d'Uspenski. Pel final del seu poder al capdavant de l'Església Ortodoxa (1328), la catedral encara no s'havia acabat, i fou enterrat en l'inacabada casa de Déu. El 1339, el seu successor, el Metropolità Teognost, canonitzà sant Pere. Fins ara, aquest sant es considera com l'autor de diversos miracles i el protector de Moscou.
[edita] Època de conflictes externs
Mentre això passava a Moscòvia, a Tver van començar una sèrie de revoltes esfereïdores contra el khan, que en aquell moment era Uzbek. Aquest, es deia que oprimia el poble brutalment. Els habitants de Tver van matar tots els tàrtars de la zona. Furiós, el temible khan va enviar un exèrcit tàrtar a Tver i ordenà als altres prínceps russos que l'ajudessin. Aquí entrava Ivan I, que va viatjar a Sarai per buscar tropes tàrtars.
Obtingué 50.000 soldats, i arrassà la ciutat d'Aleksandr. De rebot, també féu seves les terres de Fedorchuk i Turalyk. La dissort va ser que se li escapà Aleksandr de Tver, que es fugà a Pskov. Allà el feren príncep. Ivan i el seu gairebé intacte exèrcit, perseguiren el Príncep de Tver i Pskov, i Novgorod s'alià amb el Kalita. A la fi, Aleksandr s'exilià a Lituània, i no el pogueren capturar.
El khan Uzbek posà en dubte la importància de Tver i atorgà el yarlyk, la concessió, del poder de Gran Príncep de Rússia a Ivan I el 1328. El 1331 tornaria a visitar Sarai per obtenir aquest yarlyk.
A part d'aquest incident bèl·lic propiciat pel poble de Tver, Ivan intentà no endinsar-se en cap guerra, donat el seu caràcter profundament eclesiàstic i bondadós. Les cròniques de l'època ens expliquen que sota el regnat d'Ivan el Kalita, la gran calma va establir-se durant 40 anys; va posar punt i final a les constants invasions tàrtars qie destruïren Rússia repetidament des de finals del segle XIII.
El 1331, però, Aleksandr de Tver a Lituània revifà, i s'alià amb Novgorod, Pskov, i Gedemin, de Lituània, lògicament. Ivan havia de guanyar-los, ja que es trobava sol em una posició compromesa. Al príncep de Moscòvia no li quedava més remei que unir-se amb els tàrtars una altra vegada. Després de lluitar contra Lituània, Aleksandr inevitablement tornà a Pskov, on per segona vegada va ser nomenat Príncep, i després a Tver, on tornà a governar per desig del Khan.
El 1332, un nou petit conflicte esdevingué. El príncep de Novgorod es negà a pagar el tribut cap a el Khan, que Ivan I havia augmenat notablement. Per ordres del khan de l'Orde d'Or, a qui pertocaven els tributs, Ivan atacà Novgorod i s'apoderà de les regions de Torzok i Bezetski Verkh.
[edita] El promotor de moltes esglésies
Al mateix temps, Ivan I, l'altra faceta del qual ( a part de la religiositat) era vetllar per l'economia del principat, s'havia enriquit molt en els 7 anys que portava al càrrec de Príncep de Moscòvia. Aquell 1332, aprofità el superàvit per comprar al khan uns quants yarlyk, amb els quals poder-se fer amb Galich, Belozero i Uglich. També continuava invertint en esglésies; el 1329, es feia construir l'Església de sant Joan Clímac, protector dels prínceps de Moscou. Un any després, la catedral d'Spasskiy de sant Salvador fou erigida, i el 1333, la catedral de l'Arcàngel sant Miquel, que va ser la cripta dels Grans Prínceps, va ser culminada.
El regnat d'Ivan, com s'ha dit, no destacà per ser massa bèl·lic, i el 1335 viatjà a Novgorod per fer la pau, la qual s'aconseguia momentàniament. Aquesta, es trencà quan el 1337 tornà a enviar tropes contra el principat per la manca del pagament del tribut.
[edita] El resultat del testament a Sarai
Un any més tard, i fins el 1339, viatjà a Sarai una altra vegada. Ara, ja s'ensuma que se li està acabant la vida i escriu el seu testament, amb el vist-i-plau del khan Uzbek. Les bases del document eren que els territoris de Galich, Belozero i Uglich els pertanyia, però que serien governades pels seus respectius prínceps. L'altra base era la divisió del territori moscovita en tres, cada part per un fill, que eren Simeó l'Arrogant, el primogènit, Ivan el Gloriós (Krasnyi) i Andrei.
L'últim que consta de la vida d'Ivan I és l'inici de la construcció de noves muralles de fusta el 1340. Pocs mesos després, el príncep mor, exactament, el 31 de març de 1341.
