Ivan II de Moscou
De Viquipèdia
Ivan Ivanovich (30 de març de 1326 – 13 de novembre de 1359). Dit el Gloriós. Segon fill d'Ivan I, més conegut com Ivan Kalita i d'Elena. Governador de les ciutats de Ruza i Zvenigorod, Gran Príncep de Moscou i Príncep de Vladimir (1353-1359). És nomenat cap de la Moscòvia, després que la Pesta Negra matés el príncep del moment, el seu germà Simeó.
[edita] Un príncep de Moscou experimentat
Tot sembla indicar que en la primera meitat de la seva ‘efímera' vida ja va començar a governar als pobles de Ruza i Zvenigorod (tot just a uns 100 kms. A l'oest de Moscou, en algunes èpoques aquests pobles van ser ucraïnesos, però en aquells anys, formaven part del principat de Zvenigorod). Aquests assentaments, tot i existir abans del segle XIV, són anomenats per primera vegada en documents escrits el 1339 (Ruza) i 1338 (Zvenigorod), i per això sembla ésser que les comencés a controlar (almenys oficialment) des dels 12 i 13 anys. L'únic que se sap clar és que va ser el màxim dirigent dels pobles fins la seva mort.
Amb aquest càrrec entre mans, i frustrat per no ésser el fill primogènit d'Ivan Kalita (el qual hagués suposat fer-se càrrec de tot el poder de què disponia la família ruríkida), als 27 anys es trobà amb el problema de la Pesta Negra, que estava deixant darrere seu una llarga riuada de morts per tot el vell continent.
[edita] La Pesta Negra li donà el poder
Les conseqüències de l'epidèmia, a banda d'afectar milers de ciutadans normals de Moscòvia, es notaren fins i tot a la família que governava el principat. El príncep vigent, Simeó I, morí l'abril de 1353, i el seu germà petit, Andrei, també fou occit per la plaga. Amb això, inesperadament, a Ivan II el Gloriós li tocà fer-se càrrec de tot el principat de Moscòvia i el de Tver.
[edita] L'infructuós canvi de política exterior
Ja amb el poder a les mans, aquest príncep va voler fer un notable gir en la política duta pels seus predecessors. Era aquella política d'aliances amb el khan de l'Orde d'Or, que era qui manegava tota la zona coneguda al segle XXI com a Rússia. La seva intenció era trencar aquesta bona relació amb el mongol per aliar-se amb una potència emergent, que es deia Lituània. Cal recordar que Simeó I els tenia com a primers en la seva llista d'enemics, justament perquè era una potència que començava a amenaçar l'hegemonia que Moscòvia començava a tenir dins els principats de l'Orde d'Or mongol. En la seva vida com a Príncep de Moscou no destaca res més, encara que sí podríem remarcar que es casà amb Teodòsia de Bryansk el 1341, amb la qual no tingué cap fill. Teodòsia, filla de Dmitri de Bryansk, morí el 1342 sobtadament. A resultes d'això, Ivan II es casà en segones núpcuies amb Aleksandra IvanovnaVelyaminova, amb la qual tingué quatre fills: Dmitri ‘Donskoi', el primogènit que nasqué el 1350, Liubov, nascut dos anys després, Ivan, de 1354 i Maria, que va néixer en una data desconeguda d'aquell any al 1359. El 13 de novembre de 1359, morí Ivan II el Gloriós als 33 anys, i aquest deixava la corona al seu primer fill, Dmitri Donskoi, que sens dubte, seria el Príncep més important des de Daniil I.
