Ioruba
De Viquipèdia
|
'èdèe Yorùbá' |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | Nigèria, Benín i Togo |
| Regió: | |
| Parlants: | Més de 25 milions |
| Rànquing: | |
| Classificació genètica: | Nígero-congolesa Atlàntic-congolesa |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Nigèria |
| Regulat per: | sense regulació oficial |
|
|
|
| ISO 639-1 | yo |
| ISO 639-2 | yor |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | yor |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El ioruba és una de les llengües nigerocongoleses més parlades, amb més de 22 milions d'usuaris nadius repartits entre Nigèria (on és oficial), el Benín i Togo. Segons alguns autors pertany al grup lingüístic kwa i segons altres al bènue-congolès. És una llengua tonal i l'ordre prototípic de la frase és subjecte, verb i objecte. Tot i que hi ha testimonis per assegurar que es parla des del segle XVI, fins al 1819 no apareix el primer document escrit, una data tardana per un idioma que ocupa una àrea tan àmplia. La primera gramàtica va ser escrita al 1850 i va fixar les regles bàsiques de la varietat estàndard que s'ensenya a les escoles i s'usa als mitjans de comunicació.
Com en moltes llengües tradicionals, cal parlar de contínuum i no de blocs dialectals diferents, de manera que les variacions geogràfiques són progressives i mútuament comprensibles. Actualment s'hi distingeixen tres grans zones: la central, la del nord-oest i la del sud-est.
El ioruba usa l'alfabet llatí, amb signes diacrítics per marcar els tons, per influència dels missioners cristians. Té unes oclusives labials i velars alhora com a tret fonètic distintiu. Morfològicament, destaca la reduplicació per formar mots compostos, un tret de molts idiomes africans i orientals. El lèxic té molts manlleus de l'hausa. La seva literatura inclou sobretot mites orals, cançons i petites peces teatrals.
