Institut Joan Alcover
De Viquip??dia
L' Institut Joan Alcover ??s un centre que imparteix estudis d'ensenyan??a secund??ria obligat??ria (ESO) i batxillerat, a m??s dels programes de garantia social, a Palma (Illes Balears).
[edita] Hist??ria
Es fund?? l'any 1942, quan la secci?? femenina de l'Institut Ramon Llull es transform?? en un centre independent, amb seu, per??, al mateix edifici de l'institut d'on procedia.
La secci?? femenina de l'Institut Ramon Llull s'havia creat quan els sublevats contra la Rep??blica espanyola prohibiren la coeducaci??, l'any 1939. El 1966, l'Institut es mud?? a l'edifici de l'antiga escola normal de magisteri primari i escola annexa de pr??ctiques. Aquest edifici s'havia emprat com a hospital durant la guerra de 1936-1939 i tenia un t??nel excavat que passava per davall la pla??a de l'Institut Balear i que no portava enlloc, destru??t en construir l'aparcament soterrani de la pla??a.
Un cop restaurat el sistema democr??tic i comen??at el proc??s que men?? a l'autonomia de les Balears, el curs 1976-1977 l'Institut Joan Alcover torn?? a la coeducaci??. Actualment l'edifici, a m??s dels estudis esmentats, tamb?? acull part de les activitats de l'Escola Oficial d'Idiomes de Palma. S'hi imparteixen els estudis de batxillerat tecnol??gic, el de ci??ncies de la natura i de la salut, i el d'humanitats i ci??ncies socials.
L'institut Joan Alcover fou capdavanter en la reintroducci?? de l'ensenyament en catal??, encara que marginal, a l'??poca franquista, quan el curs 1959-1960, la catedr??tica de franc??s Aina Moll i Marqu??s va comen??ar a impartir-ne classes com a mat??ria volunt??ria, fora del curr??culum oficial i sense cap suport econ??mic. Aquestes classes continuaren fins que l'idioma del pa??s s'implant?? com a assignatura de manera oficial. L'any 1992, l'Institut va obtenir l'autoritzaci?? per a usar el catal?? a totes les ??rees curriculars.
Han estat professors d'aquests centre que han fet una destacada aportaci?? a la cultura de les Balears i de vegades a tot l'??mbit dels pa??sos de llengua catalana, en la l??nia del poeta Joan Alcover de qui pren el nom, el fil??leg valenci?? Manuel Sanchis Guarner, que hi enseny?? franc??s i alemany, la ja esmentada Aina Moll i Marqu??s, ling??ista i socioling??ista; els historiadors ??lvaro Santamar??a Ar??ndez; l'arque??leg i historiador Guillem Rossell?? Bordoy, etc.
Per la seva antiguitat, conserva material d'inter??s per a la hist??ria de la ci??ncia i de l'educaci??, part del qual ha cedit al Museu de l'Educaci?? amb seu a Inca (mobiliari, material did??ctic i administratiu), especialment als laboratoris de Ci??ncies Naturals (amb una notable col??lecci?? natural), al de F??sica i al de Qu??mica.
[edita] L'edifici
L'edifici de l'institut ??s troba entre l'avinguda d'Alemanya, el cam?? de Jes??s i la pla??a de l'Institut Balear. Catalogat pel seu valor historicoart??stic, es va construir entre els anys 1912 i 1915, seguint el projecte de l'arquitecte madrileny G??mez Acebo, autor del conjunt que forma amb l'Institut Ramon Llull i l'Escola d'Arts Aplicades, en un solar situat aleshores a la perif??ria de Palma, on s'acabaven d'enderrocar les muralles. L'obra fou dirigida pels arquitectes mallorquins Jaume Alenyar i Ginard i Josep Alomar i Bosch. Encara que s'hi han fet reformes, com l'afegit?? d'una planta al terrat que hi havia entre les torretes de l'ala de la pla??a de l'Institut Balear, mant?? l'estructura original. Cal destacar el rellotge de la fa??ana, en funcionament i de valor hist??ric i t??cnic. Tamb?? ??s interessant el gimn??s amb coberta amb encavalcament de fusta.
L'estil de l'edifici ??s ecl??ctic, amb una fa??ana, a l'avinguda d'Alemanya, d'inspiraci?? barroca, torretes als cantons, que han perdut al??ada amb l'afegit esmentat d'una planta al terrat que els separava, volada d'estil regionalista a les torres central i laterals. El tancament amb vidrieres del porticat del pati, a la planta baixa, i la transformaci?? dels seus arcs en obertures quadrades, va fer perdre el car??cter al pati.
Entre les instal??lacions, destaca una gran sala d'actes, que tanca el pati per una banda i que ha estat objecte de diferents millores, com l'ampliaci?? de l'escenari, l'aplanament de la platea i la renovaci?? del sistema de projecci??.
El rellotge, que continua en funcionament, es troba muntat a la fa??ana principal. L'esfera es pot observar des de l'avinguda d'Alemanya. ??s possible que aquest rellotge fos fabricat per Gedeon Jobez i importat de Fran??a, de la regi?? de Morez, a Als??cia, per la casa Girod de Madrid, entre els anys 1914 i 1920.
[edita] Enlla??os externs
