Impostos visigots
De Viquip??dia
Els impostos visigots foren les carregues fiscals a les que estaven sotmesos els visigots i els romans dins el Regne de Toledo.
Els principals impostos que regien durant la dominaci?? visigoda eren l'impost de duanes i el de comer??.
Durant el Baix Imperi existia una tresoreria encarregada dels pagaments a l'ex??rcit, anomendada Sagrada Llargada (Sacrarum Largitionum), que va desapar??ixer amb els visigots, encara que es van mantenir dos dels impostos que abans recaptava (els citats drets duaners i els impostos als comerciants). Les altres dues tresoreries romanes (la del Prefecte del Pretori i la de la Res privata) van persistir i potser, en el seu m??xim rang, es van unificar sota la direcci?? del comte del Patrimoni (Comes Patrimonii) successor del funcionari imperial que portava el titulo de comes res privata, c??rrec que probablement va estar en mans de romans (l'??nic conegut t?? un nom rom??, Escipi??, i va exercir el seu c??rrec cap al 592).
Semblen haver desaparegut dos impostos importants de l'Imperi: el aurum coronarium i el aurum tironicum (or de les corones i or del reclutament, exigits anteriorment pel govern imperial el primer en substituci?? de les corones ofertes a l'Emperador al seu acc??s al tron i al mateix o altres c??rrecs per fets notables; i el segon per evitar el reclutament de ciutadans).
No podien eludir-se els impostos mitjan??ant vendes o donacions o her??ncies, doncs el nou propietari havia d'assumir els impostos pendents juntament als quals es meritaven des de l'adquisici??. Els traspassos destinats secretament a perjudicar al Tresor estaven severament sancionats. Els que es negaven a pagar l'impost territorial veien la seva terra venuda per l'Exactor. Fins i tot una autoritzaci?? real per no pagar impost mancava d'efic??cia, en ser contr??ria a la Llei.
Taula de continguts |
[edita] L'impost de duanes
L'Impost de drets duaners es recaptava a les fronteres i ports.
[edita] L'impost de comer??
L'impost de comer?? era exigible als comerciants, fins i tot del clero (doncs alguns clergues, malgrat estar legalment prohibit, es dedicaven al comer??) i soldats, que abans van estar exempts.
[edita] Altres impostos
Hi havia altres impostos (que afectaven tant a les terres reals com a propietats particulars): l'impost sobre la terra llaurable, l'impost sobre les vinyes i sobre les cases i l'impost personal sobre els esclaus (homes o femelles). Aquests impostos s'exigien gaireb?? a la mateixa forma que durant l'Imperi.
[edita] Els recaptadors d'impostos
Els impostos eren arrendats o recaptats per funcionaris de divers rang, segons el tipus d'impost que es tractava, encara que la majoria de recaptadors eren funcionaris de car??cter local.
[edita] Arrendament de la recaptaci?? d'impostos
L'impost de duanes era recaptat per arrendataris, que rebien l'arrendament per un termini de tres anys. Els arrendataris de la recaptaci?? d'aquest impost no podien recaptar m??s d'all?? establert, sota pena de mort.
[edita] Els Telonaris
Les disputes entre estrangers (en els ports) eren jutjades pels Telonarii que se suposen funcionaris encarregats pels mateixos comerciants per recaptar en els llocs i lliurar-los als arrendataris de la recaptaci??.
[edita] Els numeraris
Altres recaptadors d'impostos eren els numerarii, encarregats de recaptar per al govern central, els quals eren nomenats per un funcionari palat?? anomenat Comes patrimonii. Els numerarii recaptaven els impostos a les res dominica (terres del rei) que s'incrementaven peri??dicament amb llegats i confiscacions. Els ingressos de les terres reals es destinaven al manteniment de la casa real.
[edita] Els Exactors
La tasca de la recaptaci?? dels impostos fora de les terres reals corresponia als curials de cada localitat, sota la direcci?? d'un funcionari anomenat exactor elegit anualment per la c??ria entre els seus membres (se sap que en algunes ciutats el c??rrec tenia una durada de dos anys, sense que aquest l??mit pogu??s ser superat, havent de vigilar la limitaci?? temporal el Iudex provincial). L'exactor acceptava el c??rrec davant els curials i el poble, registrant-se en acta i notificant-se seguidament al Iudex. Aquells que estaven registrats com electors eren responsables de rescabalar, en el seu cas, les defraudacions que comet??s l'exactor. A vegades els exactors exigien el pagament d'un impost ja satisfet, embols??ndose el segon pagament.
[edita] Els Tabularis i Susceptors
Dels Exactors depenien uns funcionaris de confian??a anomenats Tabularius, homes lliures (encara que segurament de baixa extracci?? social, doncs el c??rrec estava prohibit a colons i esclaus, el que fa suposar que algun d'aquests podia col??locar-se com Tabulari sense que fora exteriorment perceptible) encarregats de sol??licitar el pagament de l'impost; i altres funcionaris designats per les C??ries, anomenats Susceptores, encarregats de la tasca d'acudir a les propietats per percebre la recaptaci??.
[edita] Els Compulsors, els Discusors i els Retentadors
La recaptaci?? d'impostos estava complementada i supervisada per funcionaris del govern central: els Compulsores, encarregats de recaptar els endarreriments; i els Discussores, que controlaven el bon funcionament de la maquin??ria recaptat??ria. Si el rei perdonava un impost determinat del qual ja s'hagu??s pagat una part (el rei no podia alliberar a ning?? de pagar impostos en general), la qual cosa havia d'oc??rrer amb certa freq????ncia (segurament quan els subjectes de l'impostos reclamaven la quantia o la seva situaci?? feia desaconsellable la seva percepci??), existien uns funcionaris anomenats Retentatores que rebien la part pagada del funcionari que l'havia recaptat i la ingresaban en el tresor, condonant la resta de l'impost.
[edita] Els deutes impositius
Les vendes, donacions o her??ncies per evitar impostos no podien utilitzar-se doncs el nou propietari estava obligat a assumir els deutes tributaris, i no era admissible enfront de la Llei un pacte contrari. Tot trasp??s destinat a perjudicar al Tresor estava severament penat. La negativa reiterada a pagar l'impost comportava la venda de les terres per l'exactor. Fins i tot l'autoritzaci?? real per no pagar l'impost no tenia validesa.
Les vendes de les propietats dels defraudadors o morosos es feien molt r??pid i a baix preu, amb pocs beneficis per al Tresor; el deutor ho perdia tot. Es creu que els exactors estaven d'acord amb els compradors, els qui lliuraven a l'exactor una compensaci?? (probablement una part de la difer??ncia entre el preu de compra i el valor autentic).
[edita] Irregularitats en la recaptaci??
El procediment irregular que hem vist anteriorment per al cas de vendes de b??ns de deutors o defraudadors, no era l'??nic. Sens dubte devien produir-se diverses pr??ctiques corruptes. Sabem que els recaptadors i altres funcionaris tenien prohibit posar obstacles als esclaus pagesos d'altres i als bous amb arades dels grangers, per a la realitzaci?? de treballs pels quals se satisfeia un impost.
El governador provincial (i tamb?? les C??ries) estaven obligats a investigar qualsevol den??ncia sobre actuacions incorrectes dels exactores, i si no realitzaven la investigaci?? podien ser multats amb dos mil cent seixanta sous. L'Exactor considerat culpable de diversos abusos podia ser condemnat a pena de mort i restituci?? de quatre vegades lo robat. El Iudex o governador provincial estava obligat a rec??rrer la prov??ncia per escoltar les queixes dels grans i petits terratinents sobre la recaptaci?? dels impostos.
