Ibn Tafragin

De Viquipèdia

Ibn Tafragin fou un xeic almohade d'Ifriquiya.

Després del 1330 va ascendir a les més altes posicions en el govern hàfsida de Abu Yahya Abu Bakr II ben Yahya III i el 1343 va esdevenir principal camarlenc i va afavorir l'estrenyiment de les relacions amb els marínides i l'ascens de la influencia del gendre de l'emir, Abul Hasan, l'emir de Fes (que era veí dels hàfsides després d'haver annexionat l'estat abdalwadita de Tlemcen).

A la mort de l'emir el 1346 el va succeir el seu fill Abul Abbas Ahmed Umar II ben Abu Bakr II, i Ibn Tafragin va romandre al front de l'a administració, però al cap d'uns mesos de govern, un germà de l'emir, Abu Hafs ben Abu Bakr II, el va assassinar i es va proclamar al seu lloc i Ibn Tafrugin va perdre el lloc. Immediatament l'emir marínida de Fes Abul Hasan va envair el país (1347) i no va trobar resistència. Ibn Tafragin el va afavorir, però els seus errors de govern el van obligar a sortir precipitadament de l'Ifriquiya, i el poder va passar als xeics almohades, i entre ells Ibn Tafragin que era el més influent, i que va fer proclamar emir a Al-Fadl Ahmad II ben Abu Bakr II, que era governador de Bona (desembre del 1349).

Ibn Tafragin no es va entendre amb aquest, i com que volia més poder, el va deposar a l'any següent, i va proclamar a un germà seu menor d'edat de nom Abu Ishak Ibrahim II ben Abu Bakr II, pel qual va governar del 1350 al 1364.

Va morir el 1364.