Humanització

De Viquipèdia

Els humans, igual que la resta de les espècies animals, hem estat el resultat d'un llarg procés d'evolució. L'últim capítol d'aquesta evolució biològica, almenys pel que fa a la nostra espècie, va ser el procés d'hominització, aquell conjunt de transformacions biològiques i psicosocials que va portar els antics primats a evolucionar fins a arribar a l’ homo sapiens sapiens, és a dir, els humans actuals. Es podria dir que arribats a aquest punt l'evolució biològica es va detenir en els humans i va ser substituïda per l'evolució cultural. L'originalitat de l'home no ha de buscar-se, doncs, en l’aspecte zoològic sinó en el psicosocial. Gràcies al desenvolupament del cervell i a l'alliberament de la mà, l'espècie humana va adquirir l'alt nivell de consciència reflexiva que va fer possible l'aparició del llenguatge com a mitjà de comunicació i va permetre l'organització de societats cada vegada més complexes.

La vida en societat representa l’instrument més eficaç per a l'adquisició, la conservació, el desenvolupament i la difusió de la «cultura humana». Totes les experiències individuals es fonen, a través de les generacions en un dipòsit comú, la «cultura humana», fonament de la vida en societat. L'home civilitzat no solament incrementa les seves possibilitats d'acció sobre l’entorn en proporcions gairebé il·limitades sinó que trenca la selecció natural. Aquesta ja no exerceix pràcticament influència en ell, doncs gràcies a la «cultura humana» pot respondre de forma més eficaç i ràpida a les exigències de l’entorn.