Història del rugbi a Catalunya
De Viquipèdia
[edita] Abans de la Guerra Civil: La Federació Catalana independent
A les comarques de la Catalunya francesa, el rugbi es va començar a jugar a finals del segle XIX. El seu introductor va ser Albert Lincou, originari de Portvendres, que havia après rugbi al nord de l'estat francès, i que fundà un equip al Liceu Aragó de Perpinyà. El rugbi entra a Catalunya Sud per primer cop el 1919 quan al camp de l'Espanyol s'enfronten l'Stade Toulousain i l'Associació Esportiva Perpinyà (fundada el 1902). A la Catalunya Nord ja era un esport arrelat amb altres clubs com la Unió Esportiva Perpinyà (1919, en fusionar-se l'AEP i el SOP), el Club dels Arlequins Perpinyanesos i Sporting Club Vernet. El 1921 Baldiri Aleu i Torres crea la Unió Esportiva Santboiana, club degà tant a Catalunya Sud, com a Espanya. També el 1921 es crea la secció del Club Natació Atlètic. El rugbi començava a prendre forma i el 1922 es forma el Catalunya Sporting Club i la secció del Club Natació Barcelona. Aquests quatre clubs van jugar el primer trofeu del país, embrió d'una futura lliga, el Trofeo Copa Real Sociedad de Carreras de Caballos. La Santboiana en va resultar guanyadora. El 1922 neix la Federació Catalana de Rugbi. L'any següent es disputa el primer Campionat d'Espanya, que de fet és un campionat català. També hi juguen el Rugbi Club Sant Andreu (els diables vermells), el CADCI (1922) i el Catalunya Atlètic Club. Venç la Santboiana. També es juga el primer partit de la Selecció Catalana de Rugbi contra el Toulouse Lalande Olympique al camp de l'Hipòdrom de Can Tunis, perdent per 0-9. Des d'aleshores els partits de la Selecció Catalana es van fer habituals, jugant contra l'Esquadra Anglesa diverses vegades, contra clubs i seleccions del Rosselló, del Llenguadoc i de París. El 1923 es crea la secció del Reial Club Deportiu Espanyol, la del Futbol Club Barcelona i l'Hel•lènic Rugbi Club (ex Olympic Rugbi Club), i el 1924 la secció de la Unió Esportiva Sants. Els Campionats de Catalunya celebrats fins el 1936 foren dominats pel FC Barcelona i la Santboiana. El Sant Andreu en guanyà un. De fet, entre 1925 i 1928, el rugbi sofrí una crisi i es desferen tots els clubs menys aquests tres. El primer Campionat d'Espanya oficial amb equips de la resta de l'estat el vencé el FC Barcelona guanyant per 9 a 0 a l'Academia de Infanteria de Toledo. Barcelona i Santboiana també són dominadors dels Campionats d'Espanya fins el 1936. El 1929 neixia el Rugby Club Univeritari embrió al 1930 de la fusió amb l´U.E.E.C.(Unió Esportiva d´Estudiants Catolics) del B.U.C (Barcelona Universitari Club) també havien aparegut altres nous equips, els universitaris, i la secció de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.El 1931 neix un altre històric, el Rubgy Club Cornellà. El 1933 es funda l'Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà-Rosselló, més coneguda com USAP, de la unió dels clubs de la capital del Rosselló (l'US Perpinyà i el Club dels Arlequins). El 1934 es funda la Federació Internacional de Rugbi Amateur a París, amb les federacions nacionals de França, Itàlia, Alemanya, Txecoslovàquia, Romania i Catalunya. Això va provocar un incident polític-esportiu notable a l'època. La Federació Espanyola va protestar perquè també en volia formar part i gràcies als bons oficis de la FCR, va entrar-hi com a federació adherida. Això va produir un gran malestar a Madrid i la FER va expulsar la Catalana de les competicions espanyoles. Catalunya, membre de ple dret de la FIRA, va organitzar la seva pròpia competició i diferents partits oficials de la seva selecció contra França i Itàlia, que arribaren a acollir fins a 20.000 persones a Les Corts. Aquesta independència es va perllongar fins l'any 1940. D´abans de la Guerra Civil només restan quatre clubs, l´U.E.Santboiana (1921), la secció del F.C.Barcelona (1924), el Barcelona Universitari Club-BUC (1930) i el R.C.Cornellà (1931)
[edita] Després de la Guerra Civil: El rugbi, esport minoritari anys 40 i 50
Els primers anys després de la Guerra Civil el rugbi amb prou feines existeix. La nova situació política provocà l'expulsió de la Federació Catalana de la FIRA. El 1940 es juga un partit internacional entre la selecció de Barcelona i Romania, i més tard contra una selecció de Bucarest. El Rugbi Català al llarg de les dècades dels 40 i 50 continua dominat per el F.C.Barcelona i Santboiana amb el premis a partir dels 50 del C.N.Barcelona, així mateix estenien el seu domini als campionats d´Espanya on algun equip madrileny trencava l´hegemonia del rugby Català. El 1940-41 es reinicia el Campionat d'Espanya, on el R.C.D. Espanyol es sots-campió. A principis dels 50, es va intentar crear al Lliga de Divisió d´Honor Espanyola al llarg de dues temporades, la 52/53 i 53/54 però va ser inassumible en un país de post-guerra que no estava preparat per els desplaçaments ni econòmicament i va deixar de disputar-se, el campió fou el el F.C.Barcelona tots dos anys, la Santboiana va participar a l´edició del 52/53 i el C.N.Barcelona a la següent 53/54. Fins el 1960 Barcelona i Santboiana dominen els Campionats de Catalunya amb diversos títols, només trencada per el C.N.Barcelona i el SEU Barcelona que fou el primer campió a la represa, al 1940/41. Poc a poc, van sorgint a Catalunya altres equips. El 1940-41 hi ha federats la Santboiana, Barcelona, Espanyol, RC Cornellà, AD Joventut (més tard fusionat amb el Picadero JC-finalistes del Camp. d´Espanya del 58/59), SEU Barcelona i Colònia Güell. Més tard apareixen, l'Escola de Nàutica, Club X, Atlètic Sabadell, Penya X, RC L'Hospitalet, Acadèmia Lasa, Club Natació Barcelona (reingressà a la federació el 1946), Club Natació Montjuïc, AD Maquinista, Institut Balmes, Barcelona Universitari Club, SEU Terrassa, ICAM, Club Natació Poblenou, RC Sant Boi, SEU de Medicina, Escola Ramon Llull i CE Universitari.
[edita] Els anys 60: es consolida el rugby
En aquesta dècada, el Rugbi Català es consolida, creació de noves competicions i el mes important, es fomenten les categories inferiors, es fan els primers campionats de Catalunya Juvenils El 1960 hi ha una reunió a Figueres entre membres de les federacions catalanes de rugbi a ambdós costats dels Pirineus, per organitzar la Copa Pirineus. La primera edició la disputen la UE Santboiana, CN Barcelona, Picadero, Racing Club Pézillanais, Jeunesse Sportive Iliberiènne, AS Pradéenne i Cabestany Olympique. A la final, a la Fuixarda, la Santboiana venç el Pradéenne per 5 a 3. La competició deixa de celebrar-se el 1968. Altres equips nord-catalans que participen a la Copa Pirineus són la USAP, UE Thuirinoise, US Pianencques, Banyuls Aviron Olympique, RC Ponteilla, US Argelers, Gallia Perpinyà, Cote Vermeille i Vallespir. A la Catalunya Sud l'equip que domina és la Santboiana, amb aparicions esporàdiques de l'Universitari i el Barcelona. A partir de 1961 el BUC i la Federació Catalana organitzen els tornejos de la Mercè amb la participació de grans clubs europeus. El 1960, Picadero i AD Joventut emprenen diferents camins. El 1961 la F.C.R. organitza el primer Campionat de Catalunya Juvenil, on participen 4 equips, la Santboiana, el C.D.Universitari, el R.C.Cornellà i el C.N.Montjuic que fou el primer campió. El Campionat de Catalunya aquesta decada es cosa de quatre clubs, F.C.Barcelona, Santboiana, C.N.Barcelona i el C.D.Universitari el disputan sense treva per quedar campió i poder accedir al campionat d´Espanya. A nivell del Campionat d´Espanya, els madrilenys foren els dominadors trencan la llarga hegemonia dels clubs catalans, tot i així Santboiana, F.C.Barcelona i Natació foren campions d´Espanya algún any al llarg de la decada.
[edita] Els anys 70, nova estructura del rugby català
El darrer any de la decada dels 60, la temporada 69/70 es crea novament la Divisió d´Honor Espanyola i ara ja si per consolidar-se, a la primera participació els representants catalans foren el F.C.Barcelona i el C.D.Universitari. Això de retruc, afecta tota l´estructura del rugby català, el rugby català es veu restructurat per la participació del clubs catalans a les diferents competicions de la FER, la Divisió d´Honor i el Campionat de Nacional creat tres anys després, la temp. 72/73. El record d´equips catalans a la Divisió d´Honor fou la temp. 72/73 on cinc equips del deu que formavan la categoria eran catalans, hi havia la Santboiana, F.C.Barcelona, C.D. Universitari, C.N.Barcelona i R.C.Cornellà qui seria el club català dominador d´aquests anys, el R.C.Cornellà es proclama campió de Divisió d´honor la temp. 78/79. A partir dels anys setanta, el Campionat de Catalunya sofreix una certa davallada, la creació de les lligues estatals, dispersa els clubs catalans punters entre les diferents categories, llavors el campionat queda com una competició regional. A partir del 1975 la federació Catalana crea la Copa Catalana, que ve a ser la manera de recuperar el Campionat de Catalunya, com a tal, ja que poden jugar tots els clubs de totes les categories i s`aprofitan els forats del calendari de les competicions estatals i s´omple amb la Copa Catalana, juguen els equips punters i no tan punters i es converteix en un trofeu desitjat per tots els clubs, el primer Campió fou el R.C.Cornellà i el dominador d´aquesta competició durant el final dels 70, encadenen 3 títols consecutius 79, 80 i 81. A partir del 1979 el CN Montjuïc organitza el Torneig de la Mercè sènior i el 1980 el Torneig Barcelona. El cas paradoxal fou el XVP Andorra, va ingressar a la federació Catalana als anys 60 i fou un equip en l´elit del rugbi Català, fou dominador del Campionat de Catalunya de 1 Divisió, màxima competició on podia jugar ja que tenia barrat el pas a les competicions d'àmbit estatal perquè era considerat un equip estranger ple de jugadors estrangers.Fou Campió de la Copa Catalana l´any 77 i finalista el 1975 derrotant els equips de divisió d´honor catalans, Santboiana, F.C.Barcelona i R.C.Cornellà, demostrant que el seu nivell era superior però el que guanyava al camp ho perdia als despatxos.
[edita] Els anys 80, transició
Des del 1980, el rugbi continua essent un esport minoritari si exceptuem la ciutat de Sant Boi. Es un esport amb alt i baixos, podem celebrar el rugbi Català títols al nivell de clubs, la UE Santboiana guanya 3 títols de lliga el 1983/84, 1986/87 i el 1988/89 i una Copa del Rei 89, així com el F.C.Barcelona es proclama campió de la Copa del Rei en dues ocasions, 1983 i 1985, el BUC aconsegueix el seu primer ascens a divisió d'honor la temp. 87/88 i practicamnet almenys cada any hi ha 3 equips de a la màxima categoria, però per contra desapareix l'històric RCD Espanyol el 1983, després de 60 anys, a mitja dècada desapareix el sènior del FC Barcelona a mitjans de la dècada tot i tenir èxits esportius. També desapareix la històrica secció del Club Natació Poble Nou i el XVP Andorra abandona la federació i es federà a França. Desapareixen clubs, però també neixen de nous, Enginyers RUC, etc. És una dècada moguda: a nivell de selecció la selecció catalana continua jugant partits amistosos amb equips estrangers, però a partir del 83 es crea el Campionat d´Espanya de Seleccions Autonòmiques, això va donar una competició fixa cada any i va donar regularitat i estabilitat a la selecció, fou campiona en totes les categories al llarg dels anys, Sènior, Juvenil i Cadet i fou la gran dominadora en el Campionat femení. Especialment recordats són els partits que es van jugar a la Foixarda l'any 1982 entre les seleccions d'Irlanda, França, Escòcia i Catalunya, i diversos partits que la selecció i el Bataillon Joinville francès i Bulgària
[edita] Els anys 90, comença el rugby modern i la semi-profesionalització
En aquesta dècada, el club mes destacat fou la UE Santboiana que aconseguir dos títols de lliga de divisió d´Honor la 95/96 i 96/97, fou acompanyada a divisió d'honor per diferents clubs al llarg de la dècada, el CN Montjuïc aconsegueix el seu primer ascens a la màxima categoria el 91/92, així com el BUC que la recuperava un altre cop l´any 93/94 tot seguit la temporada següent 94/95 el RC Cornellà recuperà la divisió d´honor, però fou un pas efímer, categoria que de moment no ha tornat a recuperar. A nivell català, la Copa Catalana tingué alternança la primera meitat de la dècada amb les victòries de BUC, CN Montjuic, RC Cornellà i la meritòria victòria de l`Enginyers un club que només feia 3 anys de la seva fundació, així com el triomf del GEIEG. La segona meitat clarament dominada per la UE Santboina que encadenen 4 títols consecutius. En aquests darrers anys cal destacar la formació del CNPN-Enginyers creat per fusió del Club Natació Poblenou i del Enginyers RUC. A finals de la dècada la federació Catalana juntament amb el Comitè del Rosselló van posar en marxa la Lliga de les 2 Catalunyes, una manera de recuperar la Copa Pirineus i organitzar un torneig trans-fronterer per continuar mantenint lligams, totes les edicions van caure del costat del nord excepte una edició que guanyà la UE Santboiana. A nivell de selecció es continuava lluitant cada any per el títol de campió autonòmic i es continuaven fent partits de nivell internacional amistosos, es jugà contra la República Txeca a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, davant més de 9.000 persones, l'assistència més alta a un partit de rugbi després de la guerra civil. Partits també de la selecció dels Països Catalans XV President (Andorra, Principat i Catalunya Nord) que van jugar contra Tunísia, Itàlia, a principis dels noranta. El 12 d'octubre de 1994 la FCR va organitzar el I Torneig Ciutat de Barcelona a l'Estadi Olímpic de Montjuïc amb la participació de la UE Santboiana, el BUC, el Racing Club de France, i l'USAP. El Racing en va resultar guanyador.
[edita] Segle XXI, el nou rugbi.
Ara si que ja som abocats al professionalisme, el rugbi a l'Europa del primer nivell ja es professional, aquí encara vivim en el semi-profesionalisme amb la convivència amb l´amateurisme. Les regles del joc han canviat, es venen i es compren els drets de competició, al rugbi català el C.N. Montjuic desapareix, els seus drets de competició se´ls queda el BUC quan amb un acord amb l´USAP de Perpinyà formen l´USAP Barcelona, el que després d´un any a la màxima categoria cedeix els seus drets al F.C. Barcelona que torna a ser nou equip de divisió d´Honor després de 20 anys. Això es a l´ordre del dia i el rugbi va camí del professionalisme, hi haurà dos nivells, el rugbi professional que serà o be de clubs o regional i el rugby amateur que nodrirà el rugby profesional i serà de formació. En aquest segle XXI, en l´ambit del rugby Català la U.E.Santboiana va aconseguir 2 titols de lliga consecutius 04/05 i 05/06, el R.C.L´Hospitalet aconseguir l´ascens a la maxima categoria després de 2 ascensos consecutius i jugà dos anys a la maxima categoria. Després passar l´USAP Barcelona, el club cretat de l´acord entre BUC i USAP, per després d´un any a la maxima aconseguint un meritori 3er lloc amb opcions durant l´any de disputar el titol, va donar pas amb els seus drets al FC.Barcelona. A nivell federatiu, la FCR va organitzar la V Copa del Mon de Rugby Femení 2002, un exit d´organització, les seus foren Sant Boi, Cornellà, Hospitalet, Barcelona i Girona. La final fou a l´estadi Olimpic de Montjuic davant de 12.000 espectadors entre Nova Zelanda i Anglaterra. També en aquesta dècada la selecció catalana va participar a la Copa d´Europa de Regions en varies ocasions així com el torneig previ al mundial de França 2007 on jugaven una representació de regions del mon. També en aquesta dècada, en conflicte amb la FER, la Federació Catalana fou exclosa durant 3 temporades de les competicions estatals 04/05, 05/06, 06/07 i això va barrar el pas a poder continuar participant a la copa d'Europa de regions, tenint nivell per participar-hi. El conflicte per el reconeixement internacional de la FCR continua obert amb la lluita per el reconeixement com a fundadora de la IRB. A nivell de Catalunya, la UE Santboiana a partir del 2004 domina la Copa Catalana, guanyen 4 consecutives precedida a principi de la dècada per l'alternança entre RC Cornellà, CN Montjuic que guanyà el darrer titol abans de desapareixer, el R.C.L´Hospitalet per primer cop i el F.C.Barcelona guanyan la Copa Catalana també.
[edita] Articles relacionats
[edita] Grans jugadors de la Catalunya del Sud
|
|
