Herbes de Mallorca
De Viquip??dia
Herbes de Mallorca ??s una beguda tradicional d'aquesta illa.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
Els ??rabs descobriren i impulsaren el proc??s de l'obtenci?? d'alcohol per destil??laci?? en el segle IX, el qual arrib?? m??s tard (s. XII i XIII) a Europa de mans dels comerciants venecians. Els monestirs i les companyies eclesi??stiques jugaren un paper important en l'obtenci?? de destil??lats que, en un principi, tenien finalitats curatives i medicinals. A les Illes, a finals del segle XIII, el mallorqu?? Ramon Llull va fer importants aportacions al proc??s de la destil??laci??. A finals del segle XVIII hi havia a Mallorca 177 alambins dedicats a obtenir aiguardent del qu?? se'n produ??en 780.000 litres, i dels quals el 60% era per a consum illenc. En el segle XIX s'exportaven begudes a altres indrets, com per exemple Am??rica del Sud. A finals d'aquest mateix segle, moment en qu?? es popularitz?? i generalitz?? la fabricaci?? i el consum de les herbes, s'obriren diverses destil??leries que encara perduren avui en dia. A les Illes actualment existeix una important xarxa de producci?? de begudes espirituoses que s??n apreciades pels illencs i pels visitants, productes que formen part de les nostres festes, costums i tradicions. En el reglament de la denominaci?? geogr??fica, les Herbes de Mallorca es defineixen com a una beguda espirituosa anisada obtinguda b??sicament per l'extracci?? d'aromes de diverses plantes de la pr??pia illa com ara el fonoll, roman??, herba llu??sa, camamilla, llimoner, taronger i tarong??. Els antecedents de les herbes es poden situar als monestirs, on els frares hi elaboraven un ampli ventall d'aiguardents i begudes espirituoses fetes amb herbes i fruites. Els pagesos mallorquins elaboraven, a les possessions, les herbes gr??cies a la pres??ncia de molts d'alambins, a mitjans i finals del segle XVIII, que subministraven la beguda espirituosa anisada. Posteriorment es crearen ind??stries licoreres amb una producci?? considerable, tot i que encara actualment ??s molt comuna l'elaboraci?? casolana d'herbes per al consum propi, amb receptes pr??pies segons el gust de cada fam??lia. Tradicionalment aquesta beguda espirituosa anisada ha tingut una gran acceptaci?? a Mallorca tant a nivell industrial com casol??. El 2002 es va aprovar el Reglament de la denominaci?? geogr??fica Herbes de Mallorca, la qual cosa permet per una part protegir el nom geogr??fic, i per altra evitar la compet??ncia deslleial i garantir la qualitat del producte.
[edita] Elaboraci??
Les Herbes de Mallorca s'obtenen per una mescla d'una beguda espirituosa anisada amb una soluci?? hidroalcoh??lica aromatitzada per maceraci?? i/o destil??laci?? de plantes arom??tiques. Els ingredients essencials de les Herbes de Mallorca s??n els seg??ents:
- Beguda espirituosa anisada
- Alcohol et??lic d'origen agr??cola
- Aigua
- Plantes arom??tiques: herba llu??sa, camamilla, taronger, llimoner, roman??, tarong?? i Herbes de Mallorca fonoll, produ??des totes elles a l'illa de Mallorca.
L'elaboraci?? i embotellament de les Herbes de Mallorca es realitza exclusivament a l'illa de Mallorca.
[edita] Caracter??stiques sensorials
Les Herbes de Mallorca s??n de color verd a ambre amb distintes intensitats i matisos i es detecta una rica multiplicitat d'aromes que envolten l'olor de l'an??s. Els intervals de dol??or s??n molt amples la qual cosa permet que cada consumidor trobi el que desitja.
[edita] Caracter??stiques qu??miques
El Reglament de la DG Herbes de Mallorca estableix les seg??ents caracter??stiques qu??miques:
- Grau alcoh??lic adquirit: 20-50% volum.
- Contingut m??xim en metanol: 0,5 g/hl d'alcohol a 100% vol.
- Contingut m??xim de subst??ncies vol??tils: ??sters (expressats en acetat d'etil): 300 ppm; aldehids (expressats en acetaldehids): 90 ppm; acidesa vol??til (expressada en ??cid ac??tic): 150 ppm; furfural: 15 ppm; alcohols superiors (expressats en alcohol am??lic): 225 ppm.
- Contingut m??xim de metalls pesants: ars??nic: 0,8 ppm; plom: 1 ppm; zinc: 10 ppm; coure: 10 ppm. El total de metalls pesants expressats en plom no pot ser superior a 40 ppm.
[edita] Tipus d'Herbes de Mallorca
En funci?? del contingut en sucres i del grau alcoh??lic adquirit es diferencien tres tipus d'Herbes de Mallorca:
- Herbes dolces: amb un grau alcoh??lic m??nim del 20% i un m??nim de 300 g/litre de sacarosa.
- Herbes mesclades: amb un grau alcoh??lic m??nim del 25% i un contingut de sucres compr??s entre 100 i 300 g/l. Aquesta tipologia ha estat la resposta comercial a la demanda dels consumidors, en els propis bars, de mesclats d'herbes dolces i seques. Els cambrers agafaven una botella en cada m?? i les abocaven amb una gran habilitat al tass?? o la copa, simult??niament, perqu?? quedessin ben mesclades.
- Herbes seques: amb un grau alcoh??lic m??nim del 35% i un m??xim de 100 g/litre de sacarosa.
[edita] Sistema de control
Els elaboradors d'herbes, per poder usar la menci?? Herbes de Mallorca a les seves etiquetes, han d'estar inscrits en el Registre de la Denominaci?? Geogr??fica, que gestiona la Direcci?? General d'Agricultura, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern Balear. Els elaboradors d'Herbes de Mallorca han de dur un sistema de registres, autoritzats pr??viament per la Direcci?? General d'Agricultura, que garanteixi la identificaci?? i tra??abilitat de les begudes espirituoses anisades comercialitzades amb la denominaci?? geogr??fica Herbes de Mallorca. Anualment, els elaboradors d'Herbes de Mallorca, han de presentar davant la Direcci?? General d'Agricultura declaraci??, en impr??s normalitzat, de les exist??ncies, produccions i de la comercialitzaci?? d'Herbes de Mallorca.
[edita] Bibliografia
- Copiat amb el seu perm??s de [1]
