Henning Mankell
De Viquipèdia
Henning Mankell (Estocolm, 3 de febrer de 1948) és un escriptor i dramaturg suec de fama internacional. És casat amb Eva Bergman, filla d'Ingmar Bergman.
El seu personatge més conegut és l'inspector de policia Kurt Wallander. Amb Wallander, Mankell ha assolit la creació d'un personatge ple d'humanitat i de sensibilitat quotidiana, que tant pot desentranyar la més complicada sèrie d'assassinats com condoldre's de la seva sort i pensar que ha de jubilar-se per a donar pas a una societat postmoderna que l'aclapara i que sembla que ja no entén.
[edita] Novel·les protagonitzades per Wallander
La sèrie de Kurt Wallander està composta pels següents títols, en ordre cronològic (entre parèntesis, la traducció catalana, quan hi és, amb l'any de publicació):
- 1991: Mördare utan ansikte (literalment «Assassins sense rostre», no traduïda al català)
- 1992: Hundarna i Riga (Els gossos de Riga, 2002)
- 1993: Den vita lejoninnan (La lleona blanca, 2003)
- 1994: Mannen som log (L'home que somreia, 2003)
- 1995: Villospår (La falsa pista, 2001)
- 1996: Dem femte kvinnan (literalment «La cinquena dona», no traduïda al català)
- 1997: Steget efter (Amb l'alè al clatell, 2004)
- 1998: Brandvägg (El tallafoc, 2004)
- 1999: Pyramiden (La piràmide, 2005), recull d'històries curtes
- 2002: Innan frosten (Abans de la gelada, 2006), la primera d'una sèrie de tres novel·les protagonitzades per Linda Wallander, filla de l'inspector
- 2004: Het Graf (literalment «La tomba», no traduïda al català), novel·la curta publicada originalment en neerlandès
[edita] Altres obres de Mankell
Altres títols de Mankell traduïts al català són les novel·les policíaques El retorn del professor de ball (Danslärarens återkomst, 2000), protagonitzada per l'inspector Stefan Lindman, i El cervell de Kennedy (Kennedys hjärna, 2005); les novel·les de temàtica diversa Profunditats (Djup, 2004) i Sabates italianes (Italienska skor, 2006), i els llibres de temàtica juvenil El gos que corria cap a un estel (Hunden som sprang mot en stjärna, 1990), El noi que dormia a la neu (Pojken som sov med snö i sin säng, 1996), Viatge a la fi del món (Resan till världens ände, 1998) i Les ombres creixen al capvespre (Skuggorna växer i skymningen, 2004), de la sèrie de Joel Gustafsson, publicats separadament i recollits també en català dins el volum El viatge d'en Joel (2007).
A més, Mankell és director del Teatre Nacional de Moçambic, així com autor d'una sèrie de llibres situats a l'Àfrica, com Comèdia infantil (títol original portuguès: Comédia infantil, 1995), escrits des de la perspectiva d'un nen, amb una subtilesa i una màgia desbordants malgrat la duresa dels temes que tracta. Precisament una reflexió sobre l'impacte de la sida a l'Àfrica és el seu assaig Moriré, però la meva memòria sobreviurà (Jag dör, men minnet lever, 2003).
[edita] Enllaços externs
- Pàgina oficial de Henning Mankell (anglès) (suec)
- Pàgina del club de fans de l'inspector Wallander (anglès)
