[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Haussa - Viquipèdia

Haussa

De Viquipèdia

Per al poble vegeu hausses.
Haussa
hausa
Pronunciació: AFI:
Altres denominacions: {{{altresdenominacions}}}
Parlat a: nord de Nigèria, Níger, països limítrofs i com a llengua franca en gran part de l'Àfrica occidental
Regió:
Parlants: 40 milions: 25 com a primera llengua i 15 com a segona
Rànquing:
Classificació genètica: llengües afroasiàtiques

  llengües txadianes
    haussa

estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2 {{{iso2}}}
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL {{{sil}}}
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

El haussa o hausa és una llengua del grup occidental de les llengües txadianes, dins la família lingüística afroasiàtica. Es troba lligada al grup humà dels hausses.

El parlen uns 40 milions de persones: 25 com a primera llengua i 15 com a segona. És llengua oficial al nord de Nigèria i també es parla al Níger i països limítrofs i com a llengua franca en gran part de l'Àfrica occidental.

Com que els hausses es varen islamitzar en el segle XIV la seva llengua s'escrivia tradicionalment amb una adaptació de l'alfabet àrab anomenada ajami, però des del segle XX predomina l'alfabet llatí adaptat (boko).

[edita] Fonologia

El haussa té 25 sons consonàntics dels quals 5 són fets usant la glotis (glotalitzats).

Cadascuna de les 5 vocals pot tenir tres tons que, per escrit, s'indiquen amb accents.

[edita] Alguns aspectes gramaticals

  • Els mots femenins normalment acaben amb a i els masculins amb una altra vocal: yarinya (noia) yaro (noi)
  • Els temps verbals són diferents de les llengües europees, comprenen el completiu, continuatiu, futur (que no és totalment equivalent), subjuntiu, futur indefinit, habitual i imperatiu.

[edita] Fragment de la declaració dels drets de l'home (article 1)

Su dai yan-adam, ana haifuwarsu ne duka yantattu, kuma kowannensu na da mutunci da hakkoki daidai da na kowa. Suna da hankali da tunani, saboda haka duk abin da za su aikata wa juna, ya kamata su yi shi a cikin yan-uwanci.
Traducció: Tots els éssers humans han nascut lliures i iguals en dignitat i drets. Estan proveïts de raciocini i consciència i poden actuar els una amb els altres en un esperit de germanor.