Harold Macmillan

De Viquipèdia

Maurice Harold Macmillan, polític anglès, va néixer a Chelsea, Londres, el 10 de febrer de 1894 i va morir a Chelwood Gate, Sussex, el 29 de desembre de 1986.

Nascut en el sí d'una família d'editors, va fer els estudis secundaris a Eton, però els hagué de deixar per malaltia. Més tard va fer el primer cicle d'humanitats al Balliol College de la Universitat d'Oxford, i l'esclat de la I Guerra Mundial l'impedí de continuar estudiant. En el curs d'aquesta guerra va ser ferit tres cops.

El 1924 va ingressar al Partit Conservador i fou elegit membre del Parlament per Stockton. El 1929 abandonà l'escó i el partit per discrepàncies amb la línia oficial de Baldwin i Chamberlain, massa dretana. Dos anys després, tanmateix, hi reingressà, i tornà a ser elegit diputat per la seva circunscripció. Fou reelegit una i altra vegada (a partir del 1945 per la circumscripció de Bromley) fins al 1964, quan es retirà de la política.

En el govern de coalició de Churchill de 1939 fou nomenat vice-ministre delegat al Quarter General de l'Exèrcit del Nord d'Àfrica. Va intervenir directament el el conflicte pel lideratge del general De Gaulle i en la crisi de Grècia. Del 1943 al 1944 exercí l'Alt Comissariat Britànic en el govern aliat d'Itàlia.

Fou successivament secretari d'estat de l'Aire (1945), ministre de l'habitatge (1951-1954), ministre de defensa (1954-1955), ministre d'afers estrangers -Foreign Office- (1955) i ministre d'economia -chancellor of Exchequer- (1955-1957), en els governs conservadors de Churchill i Eden.

El 1957 fou nomenat primer ministre, càrrec des del qual hagué de fer front a la crisi del canal de Suez i a l'expulsió de Sudàfrica de la Commonwealth a causa de l'apartheid. Dimití del càrrec el 1963 i fou substituït per Sir Alec Douglas-Home.

El 24 de febrer de 1984 la reina Elisabet II li atorgà els títols hereditaris de comte de Stockton i vescomte Macmillan of Ovenden.