Hanigalbat
De Viquipèdia
Khanigalbat o Hanigalbat fou el nom donat pels assiris al regne de Mitanni (vers 1600-1270 aC) i després del 1270 aC a la província assíria formada per la major part de l'antic regne (els hurrites conservaven Katmuhu i Paphu).
Els assiris van conquerir Mitanni vers el 1270 aC després d'una revolta del rei Shattuara II i la van convertir en província que va rebre el nom assiri de Khanigalbat o Hanigalbat. El govern fou confiat al gran visir i membre de la família reia Ili-ippada, que va prendre el titol de rei (sharru) de Hanilgalbat, i va residir a una ciutat construïda pels assiris com a centre administratiu regional al lloc de la moderna Tell Sabi Abyad. Les seves funcions foren de fets assumides pel seu ajudant Tammitte. Els assiris van mantenir el control polític i militar i també el comercial doncs a les transaccions que es coneixen no apareixen noms hurrites.
Després del govern de Ili-ippada que va acabar vers el 1243 aC, el nou rei assiri Tukultininurta I (vers 1243-1207 aC) es van produir mes deportacions des Hanilgalbat (Mitanni) vers Assur, potser per la construcció d'un nou palau reial a la capital assíria. Les inscripcions assíries esmenten en aquests anys l'atac hitita a la província i les excavacions arqueològiques presenten un nivell de certa destrucció però que no es pot assegurar que correspongui a aquestes lluites. Progressivament la província fou arameitzada i l'ús de l'hurrita desaconsellat.
La capital assíria de la província a Tell Sabi Abyad, va quedar deserta a la primera meitat del segle XII aC
La província fou ocupada pels mushku o mushki vers el 1150 aC.
