Hèrmies de Cària

De Viquipèdia

Hèrmies de Cària (Hermeias o Hermias, Ἑρμείας o Ἑρμίας fou un funcionari d'origen cari que va arribar a favorit de Seleuc III Ceraune (o Soter) (225 aC-223 aC) i se li va encarregar portar els afers polítics de Síria mentre el rei va anar en expedició al Taure, expedició en el curs de la qual va morir (223 aC).

Això va deixar a Hèrmies amb tot el poder ja que l'hereu i successor, Antíoc III el Gran, era llavors menor d'edat (15 anys). La revolta dels sàtrapes Moló i Alexandre a la Mèdia segurament hauria requerit la presència del jove rei, però Hèrmies el va convèncer d'enviar als generals Xenó i Teodot, mentre Hèrmies i el rei avançarien per Celesíria; pero les tropes reials foren derrotades pels ptolemeus a aquesta regió i a Mèdia els dos general foren també derrotats i Moló es va fer amo de diverses províncies de la regió del Tigris.

Hèrmies es va seguir oposant a que el rei marxés contra els sàtrapes rebels pero aquesta vegada Antíoc no li va fer cas i a la primavera següent el rei va agafar el comandament i va anar a la Mèdia. Hèrmies es va poder desfer del seu rival Epígenes amb un fals càrrec de conspiració, però la seva manca de capacitat militar va quedar en evidencia quan Antíoc va seguir els consells de Zeuxis en contra dels d'Hèrmies, i va derrotar als sàtrapes rebels recuperant les províncies que s'havien perdut.

Poc temps després Antíoc va tenir un fill de la seva dona Laodice i l'ambiciós ministre va pensar en desfer-se d'Antíoc per governar en nom d'aquest infant; però el complot fou descobert per una revelació al rei, i aquest, que esperava també la oportunitat per desfer-se del seu ministre, va aprofitar per fer-lo matar per enverinament pel seu metge Apol·lofanes de Selèucia i altres amics.