Grigor VI Apirat

De Viquipèdia

Grigor VI Apirat fou patriarca de l'església armènia del 1194 al 1203. Ja fou candidat el 1193 però com que era proper al patriarca Grigor IV Tegha, i partidari de la cooperació amb les esglésies llatina i grega, no fou elegit i ho fou el nacionalista Grigor V Karavege, però aquest fou destituit pel princep Lleó I d'Armènia Menor i llavors fou elegit Grigor Apirat. Això va provocar un cisma a la Gran Armènia on es va nomenar un antipatriarca, Barsel II d'Ani (1195-1206).

Grigor, ajudat per Nerses de Lampron (1153-1198) va convocar un concili a Tars (1196) on l'església armènia va acceptar l'essencial de les doctrines del concili de Calcedònia i es va acostar al Papa del que virtualment va reconèixer la supremacia. Amb això Lleó I d'Armènia Menor va rebre la corona reial i el títol de rei. El Papa Innocenci III va enviar el pal·lio a Grigor.

Les concessions fetes eren de natura política però l'església mai havia pensat realment en abandonar les seves creences. Tot i així hi van haver aldarulls: Narses de Lampron fou agafat per un grup de clergues oposats a les seves idees d'acostament i obligat a justificar-se davant el rei. L'oposició religiosa amenaçava amb un cisma i s'acostava al antipatriarca d'Althamar a la Gran Armènia. Tampoc va trobar la cooperació bizantina i una ambaixada dirigida per Narses de Lampron a Constantinoble el 1196 no va tenir èxit.

Va morir el 1203 i el va succeir Hovhannes VI Medzabaro