Gnòmon
De Viquipèdia
Un gnòmon és un estil (una tija o columna) que per la posició i llargària de la seva ombra serveix com a indicador.
Taula de continguts |
[edita] Història
A la tomba de Sethy I (1300 aC) es descriu l'ús d'un rellotge de sol.
El 1200 aC. a Xina l'astrònom Tscheu-Kong descriu un ortostil.
La gnomònica ha estat sempre unida per una banda al concepte de mesura del temps i d'altra banda a la idea d'aplicació cartogràfica de representació en mapes terrestres, encara que se suposa que el primer a emprar aquest tipus de projecció va ser el físic grec Tales de Milet per a construir mapes estel·lars.
[edita] Història de la projecció en cartografia
Alguns mapes terrestres de l'any 1803 van emprar aquesta projecció sobre els sis plànols tangents a una esfera, que formen un cub i el problema de la quadratura del cercle. Es va emprar sobretot en els segles XVI i també a mitjan segle XX en la projecció de la superfície terrestre sobre les cares de diferents políedres.
[edita] Història de la gnomònica en el disseny de rellotges solars
L'autor grec que abans va començar a denominar, i tal sigui el més important, va ser Herodot (484-426 a. de C.), que fa una petita ressenya en la seva Història II.109.3 als coneixements grecs del temps, dient que: van adquirir la divisió del dia en dotze parts dels Babilonis. Per tant el sistema horari dels grecs era temporani: amb això es vol dir que l'hora s'entenia com la dotzena part de l'arc diürn recorregut pel sol, però com a tal arc varia al llarg de l'any, l'hora també varia. Per aquesta raó a aquest sistema se'l denomina també d'hores desiguals. Els romans, al seu torn, van heretar aquest sistema de divisió del dia dels grecs.
Plini el Vell (100-59 aC) en el seu Historia Natural (Llibre XXXVI, Capítol XIV) relata la història del rellotge que l'emperador August va fer construir en el Camp de Mart, aprofitant un obelisc.
[edita] Geometria
En geometria, un gnòmon és una figura plana formada llevant un paral·lelogram del cantó d'un paral·lelogram més gran. Aquest és un cas particular del gnòmon pitagòric: una figura geomètrica que ha de ser afegida a una figura donada perquè la figura nova sigui semblant a aquesta última.
[edita] Vegeu també
[edita] Bibliografia de referència
- Gazalé, Midhat J. Gnomons, from Pharaohs to Fractals, Princeton University Press, Princeton, 1999. ISBN 0-691-00514-1.
