Gn??mon

De Viquip??dia

Nota: L'article necessita algunes millores en la seua redacci??:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article) Hi ha fragments mal redactats. cal separar per una banda els diversos sentits de gn??mon (una desambiguaci??, suposo), millorar-los (algun ??s menys que una definici?? de diccionari) i separar-ne tamb?? la gnom??nica

Rellotge de sol

Un gn??mon ??s un estil (una tija o columna) que per la posici?? i llarg??ria de la seva ombra serveix com a indicador.

Taula de continguts

1 Hist??ria
- 1.1 Hist??ria de la projecci?? en cartografia
- 1.2 Hist??ria de la gnom??nica en el disseny de rellotges solars
2 Geometria
3 Vegeu tamb??
4 Bibliografia de refer??ncia

[edita] Hist??ria

A la tomba de Sethy I (1300 aC) es descriu l'??s d'un rellotge de sol.

El 1200 aC. a Xina l'astr??nom Tscheu-Kong descriu un ortostil.

La gnom??nica ha estat sempre unida per una banda al concepte de mesura del temps i d'altra banda a la idea d'aplicaci?? cartogr??fica de representaci?? en mapes terrestres, encara que se suposa que el primer a emprar aquest tipus de projecci?? va ser el f??sic grec Tales de Milet per a construir mapes estel??lars.

[edita] Hist??ria de la projecci?? en cartografia

Alguns mapes terrestres de l'any 1803 van emprar aquesta projecci?? sobre els sis pl??nols tangents a una esfera, que formen un cub i el problema de la quadratura del cercle. Es va emprar sobretot en els segles XVI i tamb?? a mitjan segle XX en la projecci?? de la superf??cie terrestre sobre les cares de diferents pol??edres.

[edita] Hist??ria de la gnom??nica en el disseny de rellotges solars

L'autor grec que abans va comen??ar a denominar, i tal sigui el m??s important, va ser Herodot (484-426 a. de C.), que fa una petita ressenya en la seva Hist??ria II.109.3 als coneixements grecs del temps, dient que: van adquirir la divisi?? del dia en dotze parts dels Babilonis. Per tant el sistema horari dels grecs era temporani: amb aix?? es vol dir que l'hora s'entenia com la dotzena part de l'arc di??rn recorregut pel sol, per?? com a tal arc varia al llarg de l'any, l'hora tamb?? varia. Per aquesta ra?? a aquest sistema se'l denomina tamb?? d'hores desiguals. Els romans, al seu torn, van heretar aquest sistema de divisi?? del dia dels grecs.

Plini el Vell (100-59 aC) en el seu Historia Natural (Llibre XXXVI, Cap??tol XIV) relata la hist??ria del rellotge que l'emperador August va fer construir en el Camp de Mart, aprofitant un obelisc.

[edita] Geometria

En geometria, un gn??mon ??s una figura plana formada llevant un paral??lelogram del cant?? d'un paral??lelogram m??s gran. Aquest ??s un cas particular del gn??mon pitag??ric: una figura geom??trica que ha de ser afegida a una figura donada perqu?? la figura nova sigui semblant a aquesta ??ltima.