Gloria Lasso
De Viquipèdia
Gloria Lasso, nascuda Rosa Maria Coscolín Figueras (Vilafranca del Penedès, 25 de novembre de 1922 - Cuernavaca, Mèxic, 4 de desembre de 2005), cantant catalana de música lleugera que als anys cinquanta es feu famosa a França, recordada especialment per la cançó Luna de miel [1].
Va començar a a cantar en sales de festes al 15 anys, encara que també treballà d'infermera. Del seu primer marit, el músic Guillermo Lasso, n'adoptà el cognom com a nom artístic. Posteriorment es casà almenys cinc vegades més.
De Barcelona passà a Madrid, on treballà com a locutora de Radio Madrid. En aquella ciutat obtingué el seus primers èxits amb Bésame en la noche i Malvarrosa, de Fernando García Morcillo. D'ella és Cuando la luna sale, incorporada a la banda sonora de la pel·lícula La próxima vez que vivamos (1946, d'Enric Gómez Bascuas[2]) i altres temes com Camino del cielo, Inútil es fingir i Solo tuya.
El 1954 es va establir França, on esdevingué LA cantant exòtica del music-hall. Dotada d'una gran veu, cultivà especialment la "cançó espanyola", però també cantà moltes adaptacions dels grans èxits del moment. Van tenir gran repercussió amb les seves cançons Hola, que tal (1954), Amour, castagnettes et tango (1955); Etranger au paradis, de 1956, una versió francesa de Stranger in paradise, cançó original de Tony Bennett i que va vendre més d'un milió de còpies a França[3]; Toi, mon démon (1956), Buenas noches mi amor (1957), Bon voyage (1958), Sois pas faché (1959), Muchas gracias i Si tu reviens un jour (1960). L'adveniment de la cantant d'origen egipci Dalida i la puixança de la música rock li feren perdre part del favor del públic.
El 1963 s'exilià a Mèxic, per dedicar-se al mercat hispano-americà. El 1985 encara feu un retorn artístic a França, cantant a la sala Olympia de París, i a Nova York. Als anys 50 va gravar en català la Sardana de la rosa, amb música de Jaume Torrents i lletra del poeta Miquel Saperas. A l'any 2006, l'ajuntament de Vilafranca dedicà un carrer a la cantant [2].
[edita] Arxius de música
[edita] Enllaços
- Records vilafranquins de Glòria Lasso
- Pàgina de l'IMDB amb la filmografia de la cantant (anglès)
- Discografia i col·leccionisme de Glòria Lasso] (francès)
- Biografia i declaracions de la cantant (francès)
- Vídeo: interpretació del 1962 Quan le soleil etait la
[edita] Notes
- ↑ De la pel·lícula del mateix nom, dirigida per Michael Powell; música de Mikis Theodorakis, lletra de Rafael de Penagos. El 1977, José Luis Garci adoptà la cançó com a tema central de la seva pel·lícula Asignatura pendiente.
- ↑ Enric Gómez Bascuas (Barcelona, 1916 – Madrid, 1955) director de cinema. Filmografia: Viento de siglos (1945), La próxima vez que vivamos (1946), Extraño amanecer (1947), El verdugo i La fiesta sigue (1948), Verónica i Tiempos felices (1950), Dulce nombre, Persecución en Madrid i El cerco del diablo (1952), i La ciudad de los sueños (1954). Va filmar -entre molts d'altres- amb actors com Rafael Bardem, Maria Victòria Durà, Manuel Gas, Ramon Giner, Liria Izquierdo, Mariano Asquerino... [1]
- ↑ Fou la primera cantant de music-hall en assolir aquesta xifra de vendes. La cançó era una adaptació de les Danses Polovotsianes, d'Aleksandr Borodín
