Gliceri

De Viquipèdia

Gliceri (Glycerius) fou emperador romà (473-474).

Era comes domesticorum, i Teòfanes Isàuric diu que era considerat un home de bona reputació (ἀνὴρ οὐκ ἀδόκιμος). A la mort de Olibri i del patrici Ricimer, fou convidat per Gundobald de Borgonya a assolir l'imperi i fou proclamat a Ravenna el març del 473.

Del seu regnat es coneix poca cosa: va perdonar diversos individuals que havien insultat a la mare de l'emperador, a petició del bisbe Epifani (de Ticinum o de Pavia). Quan el got Widemir va envair Itàlia, Glieri li va enviar presents i el va convidar a sortir d'Itàlia i anar a la Gàl·lia per unir el seu exèrcit amb el dels visigots que ja estaven assentats en aquesta regió (segons esmenta Jornandes).

No consta que fos mai reconegut per l'emperador oriental Lleó I de Bizanci el traci que a finals del 473 o començaments del 474 va fer proclamar emperador a Ravenna a Juli Nepos, el qual va marxar contra Gliceri que era a Roma. Gliceri fou fet presoner a Portus, el port de Roma a la boca del Tíber, i el va obligar a esdevenir monjo.

Va ser al cap de poc temps bisbe de Salona a Dalmàcia. Expulsat Nepos d'Itàlia pel patrici Orestes, va fugir a Salona (on era Gliceri) on va conservar el títol fins que fou assassinat pels seus propis seguidors Viatró i Odiva (o Ovida); aquest darrer fou derrotat a l'any següent per Odoacre (481).

Tot seguit apareix un Gliceri com a bisbe de Milà i s'ha suggerit (Gibbon) que aquest fou el seu premi per participar a la mort de Nepos, però no es clar ni molt menys que el bisbe de Milà i l'ex emperador i bisbe de Salona siguin la mateixa persona.