Gestió de drets digitals
De Viquipèdia
La Gestió de drets digitals o gestió de restriccions digitals (abreviat en anglès DRM Digital Rights Management) és un terme que aplega totes les tecnologies orientades a exercir restriccions sobre els usuaris d'un sistema o forçar els drets digitals permesos, per encàrrec dels que tenen els drets d'autor i independentment de la voluntat de l'usuari. Generalment aquests dispositius s'instal·len com una condició previa a la distribució de programari privatiu, obres musicals, llibres electrònics o qualsevol tipus de fitxer subjecte a drets d'autor. En alguns casos, les restriccions aplicades s'estenen més enllà dels fitxers que han de protegir, afegint restriccions sobre l'ús d'altres documents o aplicacions presents a l'ordinador.
Taula de continguts |
[edita] Introducció
El DRM ha estat creat i dissenyat pels que publiquen contingut digital amb mesures per permetre'ls-hi el control de la duplicació i disseminació del seu contingut. Aquestes eines es representen en forma de hardware o software i es denominen sistemes de Gestió de Drets Digitals. Serveixen per protegir els drets d'autor i altres drets del titular (seguretat, regulació i control de l'accés) amb l'objectiu d'autoritzar sota certes normes l'utilització dels continguts. L'avantatge de la seva aplicació és la possibilitat d'interactuar i tenir un control continuat sobre l'obra protegida.
Tot i que les mesures de control tècnic sobre la reproducció i l'ús del programari han sigut comunes des dels 80, el terme DRM se sol referir a l'ús de mesures aplicades actualment per contingut/treball artístic. Les lleis de drets d'autor estan imposades al propietari de la copia física d'un treball.
El debat que plantegen els sistemes de DRM avui en dia és que sovint el fet vetllar pels drets d'autor limita la capacitat dels usuaris a l'hora de manipular, copiar o modificar arxius protegits. Per aquest motiu els crítics de DRM sostenen que la frase "digital rights management" té un nom equivocat. Per aquests crítics el terme "digital restrictions management" o gestió de restriccions digitals és una característica més exacte de la funcionalitat dels sistemes DRM.
DRM és una extensió del Control d'Accés Obligatori on una política central posada per un administrador és reforçada per un sistema computacional. Els ben estudiats problemes teòrics del Control d'Accés Obligatori s'apliquen igualment al DRM. El DRM és vulnerable a una classe addicional d'atacs degut a la seva necessitat de córrer un maquinari resistent a la manipulació (els sistemes DRM que no corren sota un maquinari resistent a la manipulació no poder ser teòricament segurs ja que el contingut digital es pot copiar al maquinari).
Últimament dir propietari d'aquests continguts és molt arriscat, les llicències d'ús estan passant per ser una mena de "préstec". És a dir, la música, tot i que pagues per ella no és teva, sinó que te la deixa la companyia a la que li compres. Això s'aplica tan al format CD com al descarregat per Internet, per tant si et compres un CD de música l'únic que és veritablement teu és el suport, és a dir el CD en sí (el plàstic).
Per tot això, el DRM causa una problmàtica que s'ha de tractar amb coneixement de causa, apreciant cadascun dels matissos en què pot esdevenir-se.
[edita] Antecedents
Des dels seus origens, els sistemes de gestió de contiguts han rebut diferents denominacions: DRM, ECMS o ERMS:
- Una de les primeres implementacions, possiblement la primera, de DRM era el Software Service System (SSS) ideat per l'enginyer japonès Ryoichi Mori l'any 1983 i retocat posteriorment sota el nom de Superdistribution. Es basava en encriptació, el hardware controlava la desencriptació i permetia pagaments que s'enviaven al propietari del copyright.
- Els Electronics copyright management systems (ECMS) tenen la capacitat de gestionar els drets d'autor de la red, mentre que l'expressió Electronic right management systems (ERMS) té un sentit més ampli, ja que indica el potencial de protecció, tant dels drets d'autor com altres drets contractuals.
- L'expressió Digital Right Management (DRM) és la més simple i la que sembla tenir més acceptació, si bé no hi ha encara una posició unànime sobre les funcions bàsiques de les gestions de drets digitals.
[edita] Funcions i principals aplicacions
La gestió de drets digitals aplicada en unitats d'informació realitza les següents funcions:
- Protecció de continguts digitals, al mantenir la integritat d'aquests s'assegura que el document no es modifiqui durant el seu emmagatzament.
- Identificació dels participants en el mercat, protegint les dades personals i la confidencialitat.
- Autenticació dels continguts, al integrar la identitat digital de les obres, dels titulars i dels seus representants.
- Control de transaccions, al facilitar pagaments electrònics.
- Seguretat en la distribució,al establir normes depenent de l'entitat que participa en el procés.
En resum la gestió de drets digitals serevix per protegir continguts i a més a més incorpora mecanismes per comprovar i validar els drets dels usuaris a l'hora d'accedir-hi.
[edita] Tecnologies
[edita] DRM aplicada a la música
[edita] CD d'àudio
Al 2002 va ser el primer cop que es va usar DRM per CD d'àudio. Primer es va usar per CD promocionals però finalment es va afegir a la resta. L'empresa en qüestió que va apostar per aquest sistema va ser Bertelsmann (BMG, Arista i RCA).
Els CD que incorporaven aquest sistema no es podien reproduir a tots els reproductors ni ordinadors personals (no era un sistema totalment compatible amb Windows).
Al 2005, Sony BMG introdueix un nou sistema DRM basat en un software executat en segon pla sense notificar ni requerir cap acció al usuari. Aquest software inicialment incorporava un rootkit que contenia un seguit de vulnerabilitats que afectaven al sistema. Finalment després d'algun intent frustrat per millorar-lo es va decidir descartar el rootkit.
Actualment el sistema DRM de Sony només limita la còpia de cd sota la plataforma Windows, no en altres equips. Realment no és un sistema gaire robust ja que és bastant violable.
Al gener de 2007, EMI deixa de publicar CD's amb DRM ja que el cost d'incorporar aquest sistema no es rendible amb els resultats. EMI ha estat la última companyia en deixar d'incorporar DRM als CD's d'àudio.
[edita] Internet
La major part de la música que es pot comprar a través d'internet avui en dia incorpora algun tipus de sistema DRM per restringir-ne l'ús. Existeixen múltiples opcions de compra pels usuaris d'internet i cada una acostuma a fer servir el seu propi mètode de protecció de drets digitals:
- La tenda virtual iTunes, de la casa Apple, permet als usuaris comprar cançons al preu aproximat d'un dòlar. Les cançons adquirides usen el sistema de DRM FairPlay, també desenvolupat per Apple. Actualment, però, els usuaris poden descarregar-se pel mateix preu les cançons amb o sense DRM.
- La tenda de música Napster ofereix un servei de subscripció basat en un sistema DRM de compres permanents. Els usuaris del servei de subscripció poden descarregar una quantitat il·limitada de música codificada amb format d'àudio de Windows (WMA). Quan l'usuari deixa d'efectuar els pagaments tota la música descarregada queda inutilitzada. Adicionalment el sistema contempla la opció de pagar 5 dòlars més al mes per poder escoltar la música en un dispositiu portàtil, així com un recàrreg per realitzar còpies en CD i un altre per poder escoltar-la una vegada s'hagi deixat de pagar la subscripció.
- El Wal-Mart Music Downloads és un altre magatzem en línia que utilitza sistemes DRM. En aquest cas es cobra 0,88 dòlars per cançó i poden ser reproduides en qualsevol reproductor que incorpori la marca PlaysForSure de Windows.
- La companyia Sony té un servei de descàrrega de música en línia anomenat "Connect" que utilitza la tecnologia de DRM OpenMG, propietaria d'aquesta. La música descarregada a través d'aquest sistema, normalment amb el software SonicStage de Sony, només es pot reproduir en ordinadors que funcionin sota Windows o dispositius de la casa Sony, com per exemple la PSP.
[edita] DRM aplicada al cinema
Un dels primers exemples de sistema DRM aplicat en cinema, era el sistema CSS, empleat per a DVD des de 1996. El CSS utilitzava un algoritme simple de xifrat i requeria a fabricants del dispositiu firmar els acords de llicència que restringien l'incluïment de certes característiques. Aquestes característiques incluïen, entre d'altres paràmetres, sortides digitals que es podrien usar posteriorment per extreure còpies digitals d'alta qualitat de la pel·lícula. D'aquesta manera, l'unic hardware del consumidor capaç de desxifrar les pel·lícules de DVD era controlat pel DVD Forum. Això va canviar quan Jon Lech Johansen va llençar l'any 1999 un sistema que permetia que un DVD encriptat amb CSS es reproduïs correctament usant un ordinador sota Linux.
Microsoft Windows Vista conté un sistema DRM anomenat Protected Media Path, que a la vegada conté el Protected Video Path (PVP). PVP permet parar el contingut DRM restringit per tal de que un software sense firmar està funcionant per evitar que tingui accés al contingut. A més, PVP pot xifrar la informació durant la transmissió al monitor o a la tarjeta dels gràfics, que fa més difícil de fer grabacions desautoritzades.
El sistema avançat d'accés al contingut (AACS) és un sistema de DRM per a HD-DVD i els discs Blu-ray desenvolupats per l'administrador de llicència AACS, LLC (LA) de AACS). És un consorci que inclou Disney, Intel, Microsoft, Matsushita (Panasonic), els germans Warner, IBM, Toshiba i Sony. Al gener del 2007 una clau de procés va ser publicada per certs crackers, permetent l'accés sense restricció al contingut de AACS de HD-DVD.
[edita] DRM aplicada a documents
La gerència digital dels drets de l'empresa (E-DRM o ERM) és l'ús de la tecnologia de DRM al control de l'accés a documents corporatius tals com Microsoft Word, pdf, arxius AutoCAD, e-mails, etc... E-DRM és pensat per prevenir l'ús desautoritzat de documents personals. Els venedors de E-DRM inclouen Adobe Systems, Gigatrust, Oracle i EMC Corporation.
DRM ha estat utilitzat per organitzacions tals com la biblioteca britància en el seu servei d'entrega segura electrònica per permetre l'accés mundial a documents que, per motius legals, estaven prèviament disponibles únicament per usuaris que visitaven la biblioteca al balneari de Boston d'Anglaterra.
[edita] Marques d'aigua
Les marques d'aigua digitals són missatges discrets afegits al contingut a protegir durant el procés de producció o distribució. Les marques d'aigua es poden utilitzar per diversos propòsits:
- Registrar el propietàri del copyright.
- Registrar al distribuidor.
- Registrar la cadena de distribució.
- Identificar al comprador de l'obra.
Les marques d'aigua en si no són mecanismes complets de DRM, sinó que s'usen en un sistema per cobrir-se les espatlles i simplement deixar constància sobre el copyright del contingut.
[edita] Aplicació legal del DRM
Els controls de DRM s'executen a través de l'anomenada "computació fiable" (trusted-computing en anglès). Tot i així, aquests controls creen un sistema informàtic del qual un usuari no hi pot confiar, ja que el seu comportament pot ser manipulat remotament en qualsevol moment sense importar els mèrits legals que aquestes manipulacions tenen. La majoria dels oponents tenen molt poca fe en que les corts i legislatures puguin ser capaces de limitar aquesta manipulació en el legalment permès. Discuteixen que la presència de DRM violin els drets privats existens i restringeix una gamma de les activitats fins ara normals i legals de l'usuari. Un component de DRM controlaria un dispositiu que un usuari poseeix (per exemple un reproductor d'àudio digital) restringint com pot actuar pel que fa a cert contingut, eliminant algun dels desitjos de l'usuari. Un exemple d'aquest efecte es pot considerar en el sistema operatiu de Windows Vista, en el qual el contigut és inutilitzat o degradat depenent del criteri del DRM.
[edita] Exemples de DRM
- Adobe Lifecycle Policy Server
- Microsoft Rights Management Server
- CoreMedia DRM
- Real Media Helix
- Fairplay (Apple iTunes)
- OMA DRM 1.0 und 2.0
[edita] Enllaços externs
- (anglès) DRM.info
- (castellà) DRM.información
- (anglès) Debat opositors DRM
