Gai Juli Solí
De Viquipèdia
Gai Juli Solinus (Gaius Julius Solinus), fou un gramàtic i compilador llatí, probablement de mitjans del segle IV, tot i que Theodor Mommsen, que n'edità les seves obres, el situà en la primera meitat del segle III.
Fou l'autor d'un tractat geogràfic dividit en 57 capítols amb breus ressenyes del mon antic conegut i una descripció de curiositats en un àmbit corogràfic amb noticies històriques, orígens, costums, ritus religiosos, condicions socials, història natural i altres circumstancies, i un detall de les produccions de cada regió animals, vegetals i minerals, anomenat De mirabilibus mundi ('Les meravelles del món'), que circulà tant amb el títol de Collectanea rerum memorabilium ('Col·lecció de curiositats'), com de Polyhistor; essent aquest darrer títol el promogut per l'autor. La major part està extreta de la Naturalis Historia de Plini el Vell i de la geografia de Pomponi Mela. Segons ell mateix diu, la seva obra fou seleccionada de les millors fonts, però no diu quines.
El Polyhistor s'imprimí el 1473 a Venècia, per Nicolaum Ienson, sota el títol de De situ et memorabilibus orbis capitula[1], títol que apareix, en terres catalanes, a la biblioteca de l'humanista Pere Miquel Carbonell. .
[edita] Enllaços externs
- Caii Julii Solini de Mirabilibus Mundi a "The Latin Library".
