Fuzūlī

De Viquipèdia

Fuzūlī (en persa: فضولی) era el nom de ploma del poeta turc Mehmet Sulaymān Fuzūlī, (en àrab:محمد بن سليمان; en turc: Mehmet bin Süleyman) (c. 1483 - 1556). És considerat com un dels més grans contribuents a la tradició del Dîvân (o Diwan) en la literatura turca^[1]. Fuzūlī però escrivia de fet aquests reculls de poemes (dîvân) en tres llengües diferents: turc azéri, persa i àrab. Encara que aquestes obres turques fossin escrites en azéri, també s'han integrat dins les tradicions literàries Djagataï i otomana.

Fuzūlī era xiïta i d'educació refinada; s'inicià en la poesia amb el matnawī Beng-ü-Bāde (L'haixix i el vi), dedicat al sobirà safèvida Šah Ismā'īl quan ocupà Bagdad (1508). Quan Solimà el Magnífic conquerí l'Iraq (1534) compongué poesies en honor seu, que li valgueren la protecció del nou govern otomà. A més de la seva producció en turc, és autor d'una excel·lent col·lecció de poemes en àrab (Matla 'al-i'tiqād) i de nombroses obres en persa menys importants.^[2]

[edita] Referències