Francisco de Aguirre
De Viquipèdia
Francisco de Aguirre de Meneses (Talavera de la Reina; 1508 - La Serena, 1581), conquistador espanyol, de destacada participació en la conquesta de Xile.
Francisco de Aguirre va ser fill d'Hernando de la Rúa i de Constanza Meneses. Es va incorporar de jove a les tropes imperials de Carles V, participant en la Batalla de Pavia i l'assalt a Roma (1527). Es va traslladar i va viure al Perú on va conèixer a Pedro de Valdivia, a qui va acompanyar en la seua expedició de conquesta de Xile (1540).
Home de confiança de Valdivia, sent el primer alcalde ordinari del primer cabildo de Santiago (1541). Nomenat tinent governador de la zona entre el riu Choapa i Atacama, Valdivia li va encarregar la reconstrucció de La Serena destruïda pels indis en el nord, ja que havia demostrat mà dura en la guerra contra els indígenes i en el càstig d'ells. El 26 d'agost de 1549 Aguirre va refundar la ciutat, construint un fort per a defensar-se dels atacs, i després va posar-se al capdavant de la seua tropa i marxar en persecució dels indígenes. El nord de Xile va quedar lliure de perills des de llavors, però també molt més despoblat.
Tinent general de La Serena, el governador li va encarregar a l'octubre de 1551 la presa de possessió de Tucumán a l'altre costat de la serralada, després de disputar aquesta zona a Núñez de Prado, que desconeixia l'autoritat de Valdivia.
Quan va morir Valdivia en la Batalla de Tucapel, es va obrir el seu testament, que el designava governador de Xile en absència de Jerónimo de Alderete. Quan va rebre la notícia es trobava a Tucumán, i ja havia estat designat governador Francisco de Villagra, a causa de la mort del primer de la llista i l'absència del segon.
A l'assabentar-se d'aqueixos fets pels seus amics de La Serena, es va dirigir immediatament a aqueixa ciutat, que li va rebre com Capità General i Justícia Major. Va comunicar aquesta elecció a Santiago, fent dir que les tropes del seu comandament estaven disposades a sostenir-lo en aquest càrrec, que d'altra banda li corresponia de dret en virtut del testament de Valdivia.
El cabildo de Santiago, no obstant això, no capitularia per força, i per tant Aguirre va enviar al seu fill Hernando amb una part de les seues tropes, les quals van ser desarmades a Santiago. Finalment el conflicte es va resoldre quan se li va enviar una petició a la Audiència de Lima, qui va determinar que els cabildos havien de prendre el comandament per sis mesos, fins que el virrei designara un nou governador, i si expirava el termini, Villagra seria el governador, el qual estaria a càrrec de l'exercit al sud. Aguirre va voler desconèixer la decisió, però la poca força que tenia no seria prou per a derrotar a Villagra si haguera un enfrontament, pel que ho va acceptar de molt dolenta gana.
Havia arribat el 1557 el nou governador designat pel virrei Andrés Hurtado de Mendoza, qui era el seu fill don García. Entre les primeres accions del nou governador, es prenc presos a Aguirre i a Villagra, a pesar que s'havien portat molt cortesos enfront d'ell.
A l'abordar el vaixell que els duria al Perú, la llegenda posa en la boca de Villagra les següents paraules: “Mire la vostra mercè, senyor general, el que són les coses del món, que ahir no cabíem els dos en un regne tan gran i que avui ens fa don García cabre en una taula”. En aqueix moment es van reconciliar els dos capitans, que abans del seu enfrontament havien estat amics.
El seu capturament al Perú no va ser del grat del Rei i els seus consellers. Va retornar a Xile el 1559, el virrei del Perú,el comte de Neva, va donar a Aguirre el comandament de la província de Tucumán. El 1564, quan la conquesta d'aqueixa regió estava a punt de perdre's, Aguirre va assentar novament la dominació espanyola.
Durant el seu mandat, es va produir una rebel·lió dirigida pel capità Jerónimo de Holguín, que conclou amb la captivitat d'Aguirre . Alliberat posteriorment, l'autoritat eclesiàstica de Charcas el citava davant el seu propi tribunal per a sotmetre'l a judici per haver proferit algunes proposicions herètiques.
Les constants queixes de la seua administració van motivar al virrei a separar-lo del comandament, nomenant en el seu lloc governador de Tucumán a Jerónimo Luis de Cabrera. El 1576, tornava de nou a Xile, i s'establia modestament a la ciutat de La Serena, on tenia la seua encomiada.Hi va morir el 1581.
