Felip Solé i Olivé

De Viquipèdia

Felip Solé i Olivé (Barcelona, 1880-1947) fou un pedagog i polític català, pare de Lluís Solé i Sabarís i Felip Solé i Sabarís.

Va ser professor a Gavà fins que va guanyar la càtedra de pedagogia de l’Institut de Lleida. Un cop a Lleida, va promoure la creació de l’Escola Normal de Magisteri, de la qual en va ser director diverses ocasions. Després de la Guerra Civil Espanyola va tornar a viure a Barcelona.

Va ser autor d’una Ortografia Catalana (1922), destinada a l’ensenyament primari, i de diverses obres de pedagogia.

Milità a la Lliga Regionalista, on arribà ser president de la demarcació de Lleida dues vegades. A l’Ajuntament de Lleida va ser regidor de cultura i primer tinent d’alcalde.

Va ser ponent per les comarques de Lleida durant els treballs de la Divisió territorial de Catalunya de 1936.