Falla Analògica

De Viquipèdia

Important: Aquesta pàgina és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparició d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la pàgina de discussió per a una major informació.

La Falla Analògica (de l’anglès “Analog Hole”) és la última línia d’actuació per defensar l’ús net dels continguts digitals donada la vulnerabilitat inevitable dins el projecte de prevenció de còpies de contingut digital no interactiu. Els nostres sentints són analògics. Per tant, abans de sentir o veure quasevol contingut digital l’hem de convertir a analògic. Quan la informació és convertida a forma analògica, no hi ha restriccions en la senyal analògica obtinguda, i el contingut pot ser després reconvertit a forma digital sense cap tipus de restricció.

El terme “Analog Hole” va ser popularitzat al 2002 per Motion Picture Association of America (MPAA), que representa a les principals companyies cinematogràfiques d’EUA durant discursos i propostes legislatives, i pretén incorporar canvis en la legislació per tal que els buròcrates puguin regular les companyies tecnològiques relacionades amb sortides de vídeo analògiques, incluint targetes de vídeo, gravadors de vídeo (VCR’s) i gravadors de vídeo digitals (PVR’s o DVR’s) entre altres. Pel govern, totes les tecnologies de converssió analògic-digital haurien d’obeïr el copyright.

Taula de continguts

1 Visió General
2 Enginyeria vs. Negocis i Política
3 Llei de Drets d’Autor vs. Tècniques particulars
4 Consumidors vs. Equipament Professional
5 Vegeu també
6 Enllaços externs

[edita] Visió General

Al ser possible la gravació i posterior reproducció d’una versió digital sense restriccions quan de fet la versió pot estar restringida, les editorials que gestionen drets digitals DRM “Digital Rights Management”, juntament amb la MPAA, veuen necessari actuar en aquest punt i imposar un conjunt de restriccions que els permeti controlar la piratería. És amb la introducció de l’acte The Digital Transition Content Security Act, introduida l’any 2005 i més coneguda com “Analog Hole Bill”, amb la qual pretenen incorporar restriccions de disseny als fabricants d’aparells que tracten sortides i entrades analògiques (convertidors A/D i D/A), per tal que tots els nous aparells tractin amb senyals encriptades de DRM mitjançant la incorporació d’una marca invisible “watermark” a la senyal.

No obstant, quan es copia una obra amb el procediment: converssió de l’obra digital a analògica amb la posterior digitalització d’aquesta, alhora de reproduir-la, podem afirmar que no obtenim una còpia digital directa, ja que el resultat final és la aparició de certes interferències (soroll) a la informació original del senyal digital. Aquest tipus de reproducció és, en alguns aspectes, similar a la inicial digitalització de qualsevol medi analògic, i presenta tots els inconvenients d’aquesta digitalització. Per exemple, les pel·lícules de contraband tenen àudio i vídeo de molt mala qualitat.

A pesar dels mecanismes per controlar les còpies digitals i de software, si la música es pot escoltar per altaveus també pot ser gravada. De la mateixa manera que un text pot ser imprès o projectat, també pot ser escanejat i reconegut. Però, degut a la seva interactivitat, el software no es pot copiar de la mateixa manera (però si en podem trobar una imitació similar).

Al 2002 i 2003, la indústria cinematogràfica dels EUA ja havia discutit públicament la possibilitat d’eliminar legislativament la Falla Analògica – amb la regulació d’aparells de gravació digital que tindrien limitada l’habilitat per gravar senyals de vídeo analògiques d’obres audiovisuals de comerç. Els Inventors de tecnologies “digital watermark” (marca invisible digital) estaven particularment interessats en aquesta possibilitat perquè els aparells de gravació podrien necessitar “screen inputs” amb la presència d’un “watermark” particular, cosa que presumiblament implicaria als fabricants la compra de drets d’autor als inventors del watermark.

La indústria cinematogràfica dels EUA també està investigant altres propostes de sectors privats per eliminar la falla analógica, aquestes podrien ser implementades sense legislació.

Les senyals analògiques poden ser degradades de manera que interfereixin o confonguin alguns aparells de gravació. Per exemple, Macrovision intenta frustrar la gravació a través de gravadors de vídeo (VCR’s) amb l’ús d’una senyal deliberadament distorssionada a la sortida, afectant el control automàtic de vídeo i causant que la brillantor de la pantalla canviï de manera incontrolada. Mentre això només hauria de passar amb les còpies, podria com a efecte secundari passar amb les còpies originals de vídeo. Alguns proveïdors diuen haver desenvolupat tècniques equivalents per a la prevenció de gravacions amb l’ús de targetes de vídeo en oridnadors personals.

Els fabricants d’aparells de gravació podrien incorporar als seus dissenys una marca invisible “watermark” en els convertidors (A/D), Macrovision, CGMS-A o un nou sistema anomenat VEIL i limitar la gravació mitjançant contractes privats. Per exemple, un fabricant que proporciona patents o gestiona projectes associats al DRM podrien ser a la vegada obligats a matèries purament contractuals i afegir limitacions de gravació a productes de gravació digitals.

Els fabricants d’aparells com Set-top box poden veure’s obligats, com a condició de contracte privat, a permetre editorials i inutilitzar outputs analògiques en emisores, i degradar la qualitat de la sortida analògica quan alguns programes siguin emesos. Aquesta capacitat és un exemple de “Selectable Output Control”. Una emisora podria després prevenir tota gravació de programes emesos indicant que els aparells receptors haurien de rebutjar-la.

[edita] Enginyeria vs. Negocis i Política

La MPAA ha fet de la Falla Analògica un tema prioritari legislatiu. El concepte és simple: la majoria dels aparells digitals, DVD’s o cd’s, o disc durs per gravar com TiVo, o sintonitzadors de televisió, tenen tant sortides analògiques com digitals. La sortida analògica inclou video compost (un simple jack groc RCA), video en components (un trio de RCA jacks, usualment, verd, blau i vermell, i S-Video (un multipin jack). Aquests jacks permeten als consumidors connectar fàcilment els moderns aparells digitals a altres aparells anteriors als digitals. Un centenar de milions de consumidors utilitzen aquests jacks per gaudir dels dvd’s i altres dades digitals, sense haver de canviar els seus aparells ja existents. Però nous i emergents productes estan encriptant les sortides digitals. La llista inclou reproductors de DVD’s d’àudio, el nou Blu-ray Disc per reproductors HD DVD, la majoria de DVD’s d’alta definició, etc. són uns dels exemples que estan apareixent al mercat. Per contra, els dissenyadors d’aparells no poden encriptar les sortides analògiques, al menys si volen fer compatibles els nous aparells emergents amb els ja existents.

Hi ha una història de negocis i desitjos polítics combinats amb mal entesos de tecnologia que estan esdevenint amb pràctiques legislatives que són contraproduents i fonamentalment defectuoses a nivell d’enginyeria teòrica. La comunitat d’enginyeria creu que els convertidors (A/D) són els blocs de construcció fonamentals per a la moderna tecnologia digital i la idea de bloquejar-los mitjançant marques invisibles no la consideren realista. La funció d’un ADC és extreure mostres de l’amplitud d’alguns senyals analògics (llum, so, animació, temperatura) a un interval de freqüència i convertir els resultats a valors numèrics. Els ADC’s estan incorporats en escàners digitals, mostratjadors, termòmetres, sismògrafs, càmeres fotogràfiques, càmeres de video, microscopis, telescopis, módems, ràdios, televisions, telèfons mòvils, walki-talkies, i una multitud més d’aparells.

[edita] Llei de Drets d’Autor vs. Tècniques particulars

La Llei de Drets d’autor ha estat definida en termes de definicions generals d’infringiment en qualsevol medi concret. Aquesta llei es concentra clàssicament en si hi ha o no infringiment, en comptes de concentrar-se en tècniques particulars d’enginyeria. Detectar l’infringiment dins el sistema social i legal evita un llegat que prohibeixi genèricament, universalment, popularment, pràcticament, i possiblement tècniques d’enginyeria incontrolades en resposta al mal ús.

[edita] Consumidors vs. Equipament Professional

En qualsevol medi de protecció de còpies, hi ha dos nivells diferenciats: el consumidor, que pot incluir proteccio de còpies, i el profesional, que per necessitat permet un accés que està per sobre de la protecció de còpies. A qui es venen els aparells professionals, les patents i termes de llicències involucrades, és la qüestió, cosa que es contradiu amb la noció de prohibir propietats fisiques de l’electricitat.

En la majoria de països, la venda d’aparells professionals no està regulada, però el consumidor de classe mitja no es pot permetre la compra dels aparells catalogats “no per consumidors” pel simple fet dels preus desorbitats d’aquests. Però a vegades, l’alt preu d’aquests aparells no és raó suficient per a les organitzacions de pirateria, que veuen una bona recuperació de la seva inverssió.