Fàlant d'Esparta

De Viquipèdia

Fàlant (Phalantus, Φάλανθος) fou un espartà, fill d'Àrac, que va fundar la ciutat de Tàrent vers el 708 aC.

Justí relata la llegenda que parla d'aquesta fundació: durant la primera guerra messènica els espartans van jurar no tornar a casa fins obtenir la victòria, però al cap de nou anys les dones espartanes que no veien als seus marits van fer notar que no hi hauria una nova generació d'espartans. Per consell d'Àrac, els homes joves que eren a l'exèrcit però que eren massa joves quan es va fer el jurament i per tant no hi havien participat, foren enviats a casa per procrear amb les verges espartanes i van originar els Παρθενίαι (Partheniae), es a dir els fills dels joves (altres fonts diu que les dones es van aparellar amb ilotes); aquests enllaços es van permetre per la situació excepcional; quan aquestos nous nascuts van créixer van ser considerats inferiors als espartans i exclosos d'alguns privilegis.

Molestos per aquesta discriminació, es van agrupar i sota la direcció de Fàlant van iniciar una conspiració contra el govern; el projecte fou avortat i els conspiradors van haver de sortir del país per fundar una colònia en un altre lloc amb permís de l'oracle de Delfos, que va dir que havien de fundar una ciutat allà on caigués pluja estant el cel clar.

El grup va arribar a Itàlia, i va derrotar als bàrbars però no va poder ocupar cap de les seves ciutats fins que finalment va capturar Tàrent una de les més importants ciutats de la costa; la major part dels habitants es va refugiar a la propera Brundusium.

El mateix Fàlant va fugir després a Brundusium quan fou expulsat de la seva colònia per una sedició, i va morir allí exiliat.