Esmalt (her??ldica)
De Viquip??dia
En her??ldica, l'esmalt ??s la coloraci?? del camper de l'escut o d'una partici?? determinada, o el fons d'una pe??a, un moble o una figura. Hi ha tres classes d'esmalts: els metalls, els colors i els folres. Es regeixen per unes regles estrictes i tradicionalment, quan no es podien representar mitjan??ant el color, tenien una representaci?? convencional mitjan??ant un tra??at de ratlles i punts.
Taula de continguts |
[edita] Classes d'esmalts
[edita] Els metalls
N'hi ha dos: l'or i l'argent. Es representen respectivament pel color daurat i platejat, o b?? pel groc i el blanc quan no ??s possible utilitzar aquests colors met??l??lics.
[edita] Els colors (o les colors)
En la tradici?? her??ldica catalana n'hi ha sis, quatre de principals: atzur (blau), gules (vermell), sable (negre) i sinople (verd), i dos de menys utilitzats: ataronjat i porpra. En altres tradicions her??ldiques se n'usen tamb?? d'altres, els m??s comuns dels quals s??n la carnaci?? (o color carn), el blau celeste o el cendr??s (color cendra), entre d'altres. Quan un objecte determinat es representa amb el seu color real espec??fic i no amb un esmalt her??ldic, es diu que ??s al natural.
[edita] Els folres
S??n combinacions d'esmalts, associats d'una manera convencional i estilitzada, que recorden les antigues pells amb les quals, durant els segles XI i XII, els combatents de vegades recobrien els seus escuts per tal de refor??ar-los, protegir-los o decorar-los. Els m??s emprats s??n els vairs i els erminis.
[edita] Regla del contrast dels esmalts
La regla fonamental dels esmalts her??ldics ??s que no es pot sobreposar o juxtaposar metall amb metall i color amb color. Hi ha colors, per??, que s??n considerats neutrals, com el sable, el porpra i l'ataronjat, que s?? que es poden combinar entre ells i amb altres colors. S??n tamb?? neutrals o indiferents els folres, que tamb?? es poden combinar plegats.
Aquesta regla t?? algunes excepcions, algunes de les quals degudes a errors dels artistes o dels heraldistes, per?? altres de tipificades:
- els escuts amb particions, especialment les quarterades, per?? tamb?? d'altres, en qu?? els quarters o particions tenien, pr??viament a l'organitzaci?? de la partici??, una exist??ncia independent (per exemple, els diferents quarters de l'escut de Barcelona);
- les brisures o marques de diferenciaci??;
- els detalls petits (per exemple, lleng??es, ungles, corones, collars, tiges, fruits, etc.) o els embelliments o franjats (per exemple, de campanes, mitres, etc.) de les figures;
- les peces i figures ressaltants.
[edita] Representaci?? dels esmalts
Els esmalts her??ldics es poden representar de dues maneres: mitjan??ant la representaci?? crom??tica o b?? segons la representaci?? convencional per mitj?? de punts i ratlles.
| Metalls | Colors | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
Or |
Argent |
Gules |
Atzur |
Sinople |
Sable |
Porpra |
Ataronjat |
[edita] Representaci?? crom??tica
Els esmalts her??ldics no tenen matisos de tonalitat: tan sinople ??s un verd clar com un de fosc, per exemple. Pel que fa als metalls, ja s'ha esmentat abans que, per raons pr??ctiques, l'or i l'argent s'han representat m??s sovint pel groc i el blanc que pel daurat i l'argentat o platejat. El sable sempre ??s negre, per?? l'atzur i el sinople es representen, generalment, clars. Pel que fa al gules ??s un vermell abstracte, conceptual, tot i que actualment es tendeix a representar com un roig vermell??s, franc i brillant o lluent, ??s a dir, un vermell ben vermell.
Les tonalitats que recomana la Societat Catalana d'Her??ldica s??n, segons el sistema internacional Pantone, les seg??ents:
- Or: 871 U (o, en el seu defecte, el groc Process Yellow U)
- Argent: 877 U
- Gules (vermell): Super Warm Red U
- Atzur (blau): 298 U
- Sinople (verd): 375 U
- Sable (negre): Extra Black U
- Porpra (entre morat i violeta): 244-T
- Ataronjat: 021-T
[edita] Representaci?? convencional
Com que un gran nombre de les armories o escuts d'armes eren representades en llocs on no era factible l'??s de coloracions, calia trobar algun sistema convencional per representar els esmalts.
Al segle XVII, el jesu??ta itali?? Silvestre da Pietrasanta, en un llibre seu publicat el 1638, va idear un sistema de representaci?? dels colors. Segons aquest sistema, els metalls i colors s'han representat tradicionalment de la manera seg??ent:
- Or: un sembrat de petits punts.
- Argent: un camper amb abs??ncia de qualsevol tra?? o marca.
- Gules: un ratllat de fines l??nies verticals molt atape??des.
- Atzur: un ratllat de l??nies, tamb?? fines i atape??des, per?? horitzontals.
- Sinople: un ratllat molt fi de l??nies diagonals que baixen d'esquerra a dreta.
- Sable: un ratllat molt fi de l??nies horitzontals i verticals que es creuen perpendicularment; de vegades, tamb??, el camper, la pe??a o la figura de color sable es representen totalment negres.
- Porpra: un ratllat molt fi de l??nies diagonals que baixen de dreta a esquerra.
- Ataronjat: un ratllat molt fi de l??nies verticals (representaci?? del gules) combinat amb un sembrat de punts (representaci?? de l'or). Aquesta convenci?? deriva ja del segle XIX, en qu?? es van inventar nous tra??ats per als altres esmalts m??s moderns.
Els folres es representen de manera convencional pels tra??ats o punts corresponents als esmalts que els componen.
| Esmalts her??ldics |
|---|
| Metalls: | Argent | Or | |
| Colors: | Atzur | Gules | Sable | Sinople | |
| Folres: | Ermini | Vair | |
| Altres colors: | Ataronjat | Porpra |
