Església dels Jacobins de Tolosa
De Viquipèdia
L'església dels Jacobins de Tolosa de Llenguadoc és un dels exemples mes importants de l'arquitectura religiosa meridional del segle XIV. Forma part del convent durant molt de temps administrat per l'ordre dels Jacobins.
L'església ha estat construïda en vàries etapes. Les primeres obres començaren l'any 1230 i acabaren al segle XIV. S'edificà l'àmplia església, el claustre amb columnes bessones, la capella de Sant Antoni, el refectori i el campanar de 45 m d'altura.
Les següents campanyes van ser majors. Van permetre per exemple de dotar a la grandiosa nau de la famosa palmera composta per una gran columna de la qual irradien 22 nervis que sostenen la volta de l'absis, flanquejat d'una volta omplerta d'estrelles en onze branques. La posteritat no ha conservat el nom del seu arquitecte.
Des de 1369, s'hi veneren les relíquies de Sant Tomas d'Aquino. El 1791, quan els dominicans van haver de marxar, aquestes van ser transportades a Sant Serni, però han tornat recentment al seu lloc original pel setè centenari de la mort del sant (1974).
Des de Napoleó, l'església va quedar en un trist estat. Confiada als militars, albergava un exèrcit de cavalls, i més de 5.000 m³ de terra s'hi abocaren per tal de sobreaixecar el sòl. El 1865, el monument va ser intercanviat a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc amb la contraprestació d'uns terrenys on s'hi construïren unes quadres.
El conjunt dels Jacobins s'ha beneficiat d'una renovació recent, començada el 1920, i acabada el 1972. Avui, aquesta església de maons presenta un aspecte exterior molt massiu, però la seva arquitectura interior ha continuat sent lleugera.
