Escola socr??tica menor

De Viquip??dia

Les escoles socr??tiques menors eren escoles filos??fiques creades per deixebles de S??crates a l'Antiga Gr??cia.

[edita] Els alumnes de S??crates.

Com ??s sabut, a la mort de S??crates (399 a.C.), tots els deixebles de S??crates es dispersaren per diferents ciutats de Gr??cia. D'aquests deixebles, alguns d'ells obriren escoles filos??fiques. Tots els deixebles del Mestre, sense excepci??, tingueren unes relacions molt tenses entre ells, doncs cadasc?? don?? "la seva interpretaci??" del pensament i la biografia de S??crates, i aix??, no hi hagu?? pas cap unitat doctrinal entre els successors del "tab?? d'Atenes".

L'escola socr??tica major, sens dubte, ??s l'escola de Plat??, l'Acad??mia. Per?? hi hagu?? altres escoles de filosofia, d'una certa import??ncia, que hom anomena "les escoles socr??tiques menors".

Apart del "socr??tic major" Plat??, entre els "socr??tics menors", els m??s rellevants s??n Ant??stenes, Aristip, Euclides (no confondre amb el ge??metra), Fed??, Esquines i Xenofont. De tots sis, els quatre primers formaren escoles socr??tiques.

De l'escola de Fed?? (anomenada l'escola d'Elis), que es dedic?? (pel que sembla) al conreu de l'er??stica i la ret??rica, no se'n conserva gaire informaci??.

Esquines fou un alumne de S??crates poc destacat per la seva intelig??ncia, el pensament del qual no sembla haver obtingut gaire import??ncia.

Una menci?? apart mereix Xenofont; socr??tic que es dedic?? a la literatura, i a la defensa del pensament aristocr??tic i antidemocr??tic, tingu?? una certa fama com a escriptor i fou molt llegit pels seus contemporanis i la posteritat. En quan a la filosofia, per??, "l'avella ??tica" (seud??nim que reb??) sembla que no comprengu?? gaire el pensament de S??crates, i les seves opinions filos??fiques s??n, realment, de poca envergadura i m??s aviat superficials. Era, en canvi, un bon escriptor de mem??ries i de biografies.

Els altres tres deixebles de S??crates s??n (per ordre cronol??gic): Ant??stenes, Aristip i Euclides, formaren respectivament les escoles: escola c??nica, escola cirenaica, i escola de Megara.

[edita] Caracter??stiques comunes entre les escoles socr??tiques menors.

??s ben clar que les tres escoles socr??tiques menors m??s importants (deixant apart la poc rellevant escola d'Elis), tot i que no estaven relacionades entre elles, i que els seus fundadors (com ja he mencionat) estaven bastant enemistats entre ells, aquestes escoles tenen, en general, alguns elements comuns que, no nom??s les fan un tant semblants entre elles, sin?? que les distingeixen a les tres de l'Acad??mia (l'"escola socr??tica major").

Per comen??ar, enfront de la gran volada especulativa de Plat?? i dels primers temps de l'Acad??mia, els "socr??tics menors" (tant els fundadors com els seus deixebles) recomanen als seus "oients" que es separin dels coneixements i del saber en general: m??sica, astronomia, ci??ncia, dial??ctica, coneixements religiosos, etcetra.

El pensament, en general, de les tres escoles, t?? com a finalitat radical la "??tica m??s immediata". L'immediat ??s aconseguir la felicitat; per?? no una felicitat immoral i "sense ??tica", sin?? una felicitat aconseguida a trav??s d'una actitud individualista, indiferent, serena. Una actitud individualista, "apol??tica per?? no antipol??tica", poc activa en la societat, centrada en una satisfacci?? constant per?? moderada. Hi ha qui ha anomenat aquest tipus de moral (pr??pia dels socr??tics i d'alguns pensadors grecs posteriors) com a "L'ideal del savi".

No obstant, el sistema per aconseguir aquesta felicitat individual (i potser "la felicitat individual obtinguda en concret") ??s un tant diferent segons l'escola socr??tica a la que ens referim: per als c??nics, la felicitat individual s'aconseguia amb la supressi?? individual de necessitats; per als cirenaics, la felicitat individual s'obt?? amb una dosi elevada (per?? amb autocontrol) de plaer emp??ric i material; per als meg??rics, la felicitat individual s'aconsegueix quan hom obt?? el coneixement de la realitat del b?? ("quan un sap qu?? ??s el b?? i qu?? ??s el mal, escull sempre el b?? sense dubtes").

Potser el membre m??s important d'aquestes escoles moralistes, deixant apart els seus fundadors, fou el c??nic Di??gens de S??nope, molt fam??s per les an??cdotes que sobre la seva vida ens conserv?? Di??gens Laerci. Com hom sap, Di??gens el c??nic vivia "com un gos", dins un barril, sense preocupacions ni materials, ni econ??miques, ni intelectuals, i refusant, pel que sembla, ofertes generoses d'Alexandre Magne en persona.

El futur d'aquestes escoles socr??tiques fou incert. Des de bon principi, i cadascuna per la seva banda, hagueren de lluitar contra les escoles contempor??nies d'aleshores (l'Acad??mia de Plat?? i el Liceu d'Arist??til), i aviat, contra les escoles filos??fiques posteriors (epicureisme, esto??cisme, escepticisme), que les combat?? alhora que n'acceptava algunes tesis. De totes maneres, potser l'escola socr??tica menor que aconsegu?? m??s popularitat fou l'escola c??nica, la qual, com es sap, aguant?? durant molts segles, fins a la caiguda de l'Imperi Rom??.