Escola del Treball de Lleida
De Viquipèdia
L'IES Escola del Treball és un institut d'educació secundària de Lleida.
Taula de continguts |
[edita] Els origens
[edita] Antecedents
La clausura de la Mancomunitat de Catalunya pel govern de Primo de Rivera (1923-1928) suposà un fre a les iniciatives de millora de l’ensenyament a casa nostra.
Tot i les dificultats del moment històric, no es va perdre la il·lusió de donar solució a aquest problema cercant altres tipus d’iniciatives que poguessin substituir, en bona part, la tasca educativa de la Mancomunitat pel que fa als sectors més necessitats de la nostra societat: les classes treballadores.
Els primers estudis de Formació Professional foren potenciats des de la Diputació de Lleida dins el programa de la Mancomunitat. Els tallers de la casa de la Misericòrdia en són un bon testimoni.
[edita] El patronat
L'11 de novembre del 1925 es constituïa el Patronat d'Ensenyament Industrial de la província de Lleida impulsat per personatges com Eusebio Martí Lamich, enginyer i delegat d’Indústria, i presidit pel governador civil de Lleida, Enric Romà i Figueres. L’objectiu: formar obrers qualificats per fer front a les necessitats del moment.
L’any 1927, i donat que no hi havia un edifici destinat a aquesta tasca, els Ferroviaris van oferir els seus locals mentre s’iniciaven les gestions per trobar un terreny i una font de finançament.
El lleidatà Ignasi Calvet Irigoyen donava, de forma totalment desinteressada, el terreny necessari per construir l'Escola, tot fent constar en el seu testament que si aquella propietat algun dia deixava d’estar vinculada a l’ensenyament retornaria als hereus.
Gràcies a l’esforç de molta gent, s’inicià la construcció de l’edifici amb el projecte signat per l’arquitecte Morera i Gatell (projecte definitiu que realitzà de manera totalment gratuïta).
[edita] Anys 30
La dècada començà amb les aules ubicades provisionalment als “Ferroviaris” i l’edifici en plena construcció. En aquells moments bona part dels esforços del Patronat es centraren en gestionar la construcció del nou edifici i recaptar el finançament necessari.
Moltes foren les propostes per recaptar diners i poder costejar les despeses de construcció del nou edifici en projecte. Així, a més de fer aportacions (de fins i tot dues pessetes) de particulars conscienciats en aquest tema, molts ajuntaments de municipis provincials van fer les seves contribucions, com per exemple l’Ajuntament de Juneda que féu una aportació de cinc-centes pessetes.
Dins d’aquesta línia, el 14 d'octubre de 1931, amb l’edifici encara en obres, s’inaugurà l’Exposición Provincial de Productos Industriales de Lérida. Aquesta mostra donà una gran empenta a la difusió del que havia de ser aquella escola que s’estava construint a la ciutat de Lleida.
El gener de 1932 es traslladaren les classes de l’edifici dels Ferroviaris a l’edifici de l’Escola del Treball encara en construcció. El 14 de gener el Patronat de la Formació Professional realitzà la primera reunió al nou edifici.
A finals de 1935 l’edifici estava totalment enllestit. El curs 1935-36 seria el primer que es desenvoluparia de manera totalment normal. Aquesta normalitat es trencaria amb l’esclat la Guerra Civil, un cop acabat el curs.
Durant la Guerra Civil, l’edifici fou destinat en la seva planta baixa a albergar el Regiment de la Maestranza de Barcelona i l’activitat docent suspesa. La ciutat de Lleida patí els efectes dels salvatges bombardejos de les Forces Nacionals amb l’ajut de la Legión Condor (amb fets tan dramàtics com el bombardeig del Liceo Escolar). A pesar de ser un objectiu militar, l’edifici de l’Escola del Treball no patí gaires danys en la seva estructura, mentre que les seves instal·lacions interiors resultaren més afectades.
[edita] Anys 40
Finalitzada la Guerra Civil, la ciutat de Lleida inicià la dolorosa i feixuga tasca de retornar a la normalitat sota un nou ordre polític. L’edifici de l’Escola del Treball no restà aliè a aquella època convulsa. Malmès durant la Guerra del 36, fou reconstruït per "Regiones Devastadas" i les obres finalitzaren l’any 1943.
En aquells anys, a la 2a planta de l’institut hi havia una escola de Primària i els alumnes podien passar fàcilment de la Preparatòria a fer el Preaprenentatge. En aquest curs l’alumnat feia una sèrie de treballs manuals que permetia al professorat observar les seves habilitats per tal de poder ser, posteriorment, orientats envers la professió més adient.
Durant uns anys el director del centre fou el Sr. Serra Balaguer, que també era director de l’Institut Laboral de Balaguer. En una visita improvisada que va fer a l’Escola del Treball el “Director General de la Formación Profesional”, el Sr. Reina, aquest va destituir el Sr. Serra perquè en aquell moment no es trobava al centre (era un temps en què els professors es veien obligats a realitzar altres feines perquè es cobrava molt poc fent classes).
La tipologia del professorat de l’Escola del Treball era diferent al de la resta d’ensenyaments. Hi havia pèrits industrials, enginyers, arquitectes, metges, aparelladors, professors mercantils i mestres industrials i tots havien de passar per un concurs-oposició per accedir a l’ensenyament. Les classes a l’Escola, fins a la fi de la dècada dels cinquanta, eren nocturnes i bona part dels seus alumnes eren persones grans, fins i tot més grans que els professors. S’hi ensenyava Comerç, Modisteria, Electricitat, Radiotècnica, Forja, Torn, Ajustaments i Construcció. Era admirable l’interès que els alumnes posaven en aquests estudis ja que en plegar de la feina, i molts sense temps per canviar-se de roba, havien de posar-se a lluitar amb les matemàtiques o la física, a més de fer anar compassos, peus de rei i estris de dibuix.
[edita] Anys 50
Aquesta fou una època de relativa estabilitat després dels esdeveniments dels últims anys. A l’edifici es desenvoluparen les activitats docents habituals, això sí, es donà acollida, durant llargues temporades i per motius diferents, a altres tipus d’estudis com Batxillerat (el Centre Màrius Torres actual), l'Escola Pericial de Comerç, l'Escola Normal de Magisteri, l’Àngel Montesinos...
El progressiu augment de l’alumnat, així com de les seves necessitats educatives, feu plantejar una ampliació de l’edifici. El projecte original preveia la construcció d’un nou edifici unit al vell mitjançant un passadís elevat, a més d’unes instal·lacions esportives complertes (com ara una piscina). Aquesta proposta fou rebutjada pel “Ministerio de Trabajo” de Madrid i va ser substituïda per un projecte menys ambiciós que suposà la pèrdua del pati obert, que fou edificat.
Els alumnes amb dotze o tretze anys ja podien ingressar a l’Escola del Treball i realitzar dos cursos de Preaprenentatge. Era un ensenyament primari orientat cap a la Oficialia que consistia en rotar pels diferents tallers per veure quin ofici els agradava més.
[edita] Anys 60
La reforma educativa, introduïda pel pla de 1957, comportà la transformació de les Escoles del Treball en Escoles de Mestratge Industrial. En aquest nou sistema educatiu, l’alumnat que superava els tres primers cursos rebia el títol d’Oficialia i podia accedir als dos cursos posteriors per obtenir el títol de Mestre Industrial. En ambdós casos, l’alumnat havia de superar les corresponents revàlides d’Oficialia i Mestratge, la qual cosa contribuí a augmentar el nivell de la Formació Professional i a propiciar-ne el reconeixement en els ambients industrials i administratius de Lleida.
El centre rebia en aquella època el nom de “Escuela de Maestria Industrial”, és per això que els exalumnes d’aquella època encara li diuen “Maestria”, però els exalumnes més antics parlaven sempre de l’Escola del Treball, que era tal com es coneixia col·loquialment l’edifici.
Els recursos econòmics destinats a la nova reforma educativa van resultar insuficients, especialment per mantenir els, sempre, costosos tallers. En alguns casos, l’escassetat de recursos va ser compensada per la voluntarietat dels professors de pràctiques, alguns dels quals van arribar a comprar de la seva pròpia butxaca material per poder realitzar amb dignitat les pràctiques.
En aquells anys era molt freqüent la realització de concursos de destresa en els diferents oficis. Alguns alumnes van guanyar premis en els concursos que es realitzaven a nivell nacional. Per poder-hi accedir s’havien de superar unes proves eliminatòries que tenien lloc a la mateixa Escola del Treball i els alumnes que en sortien classificats concursaven a nivell de Catalunya. Finalment, els escollits, podien participar a nivell de l’Estat Espanyol. Vam tenir campions de Catalunya en la branca de metall i fusta i segons premis en construcció.
Els anys 60 van ser una època de modernització i desenvolupament de la societat espanyola que afectà també l’“Escuela de Maestria Industrial”. Començaren a ser freqüents les sortides de final de curs d’Oficialia i de Mestratge a llocs com Mallorca, Madrid, Toledo, Andalusia, etc
[edita] Anys 70
A mitjans dels 70, una nova reforma educativa (Ley General de Educación, 1970) va tenir com a conseqüència la transformació dels Estudis de Mestratge Industrial en els de Formació Professional. El nou sistema educatiu establia dos cicles de formació: la Formació Professional de primer grau (2 cursos) i la Formació Professional de segon grau (3 cursos).
A l’Escola del Treball s’impartien les especialitats de Mecànica, Electricitat, Fusta, Administratiu i Comercial, Delineació i Automoció. Totes les branques, exceptuant fusta, ofertaven el primer i el segon grau.
Entre les especialitats que s’impartien en aquella època podem fer menció de la branca de Metall, dins la qual destaquen els treballs de forja. La Forja desaparegué de l'Escola amb la jubilació del darrer professor de l’especialitat, en Rafael Muñoz, algunes obres del qual es poden contemplar encara en alguns dels racons més representatius de l’edifici.
La celebració del patró de la Formació Professional, Sant Joan Bosco, era festa grossa i s’invitava a sopar a tot el personal del centre amb la seva parella i les despeses corrien a càrrec de l’Escola.
[edita] Anys 80
Fins l’any 80, l’Institut Politècnic va ser l’únic centre de Formació Professional reglada de Lleida. Mentre que l’oferta de places per a l’alumnat de batxillerat havia anat creixent amb la construcció de nous Instituts, no havia passat el mateix amb l’oferta de places per a l’alumnat de Formació Professional. El creixement continu de la població i el desenvolupament econòmic del país portà al nostre centre a una situació insostenible: aules plenes, espais insuficients, impossibilitat d’augmentar l’oferta de titulacions... Resultava evident que calia construir un nou centre de Formació Professional a la ciutat de Lleida.
L’any 1980 s’inauguraren les noves instal·lacions a la partida de la Caparrella. Aquest nou centre heretà el nom d’Institut Politècnic Caparrella a més d’una part del professorat i de l’alumnat de l’Escola del Treball. Amb aquesta segregació, el nostre centre recuperà l’antiga denominació d’Institut de Formació Professional Escola del Treball. També fou necessari reestructurar l’oferta educativa, que es concretà en les branques de Metall, Fusta, Electricitat, Delineació i Administració, mantenint-se el regim diürn i nocturn.
Dos anys després (l’any 1982) fou el moment de celebrar el 50è aniversari de l’edifici amb tot un seguit d’actes acadèmics i lúdics: concurs de cartells, conferències, taules rodones, cercavila per la ciutat i festa als Camps Elisis, celebracions gastronòmiques...
Al curs 1982-83, l’Escola va viure el conflicte del nocturn. Ensenyament, per manca d’alumnes, va suspendre les classes d’electricitat i metall del nocturn, però el professorat i l’alumnat van lluitar de manera ferma fins aconseguir que aquestes fossin restablertes el curs següent.
La reestructuració de la Formació Professional a la ciutat de Lleida no havia fet més que començar. Al final d’aquesta època s’incrementa l’oferta educativa amb la construcció d’un nou centre (Institut Torrevicens) i la incorporació a Ensenyament d’un centre que abans havia estat vinculat al “Ministerio de Trabajo” (Institut Àngel Montesinos, ara Guindàvols). Aquesta variació del mapa de la Formació Professional a la ciutat aconsellà traslladar especialitats com Delineació a l’Institut Torrevicens i Metall a Guindàvols. En certa mesura l’Escola del Treball ha estat el bressol de la Formació Professional a la ciutat de Lleida.
Cal destacar en aquest període una activitat significativa que es feia a l’Institut: les mostres de fi de curs. Cada branca, juntament amb l’àrea formativa comuna i de ciències aplicades, disposava d’un lloc al centre per exposar els treballs que els alumnes havien fet a classe. La mostra del curs 1983-1984 fou especial ja que la lliçó inaugural va córrer a càrrec del científic lleidatà Joan Oró i va tractar de la importància de la Formació Professional per al futur del país.
D’aquesta època provenen, també, les setmanes culturals. Es realitzaven concursos de redacció i poesia, conferències, taules rodones i aspectes més lúdics com: esports, cinema, teatre, actuacions... i finalment es feia una excursió que podia ser en tren o en autocar amb tots els membres del centre.
Un dels canvis remarcables que es portaren a terme en aquest període fou la substitució del Consell de Direcció pel Consell Escolar. Aquest nou òrgan, nascut gràcies al procés democràtic, donava més participació i més prerrogatives als representants de tota la comunitat escolar.
[edita] Anys 90
Els anys 90 van ser per l'Escola del Treball una època d’adaptació a la nova realitat. Amb la reforma educativa de la LOGSE (1990), l'Institut passà a ser un IES amb la progressiva substitució de la Formació Professional pels Cicles Formatius de Grau Mig i Superior, la implantació de l'ESO i el Batxillerat.
L'edifici també va sofrir transformacions per adaptar-se a les noves exigències del Sistema Educatiu: transformació del pati, trasllat del Gimnàs, instal·lació de l’ascensor, construcció de nous laboratoris... , a més, també va experimentar millores de caire menys específic com el pintat de la façana o l'obertura del passadís entorn del pati central.
D’aquesta època són els cursos “Transnacionals” que van dotar econòmicament les branques existents i a una de nova: Indústries agroalimentàries (avui Anàlisi i Control), a més de facilitar el pas als mòduls professionals i, posteriorment, als cicles de grau mitjà i superior. Les pràctiques a l’empresa per part de l’alumnat de cicles, amb l’aplicació de la Reforma, passaren de ser voluntàries a obligatòries.
L’escola continuava amb els sopars de Nadal, de comiat de professors, les celebracions de fi de curs i en aquest període els alumnes podien gaudir a uns preus mòdics d’un curs d’esquí que coincidia, més o menys, amb la setmana de Carnestoltes. També l’inici de curs s’havia anticipat, es començava l’última setmana de setembre. Les Proves de Maduresa i Exàmens Lliures tenien el dies comptats a causa de l’aplicació de la Reforma.
[edita] El nou segle
En el canvi de segle, l’Escola del Treball ja té consolidats els estudis d’ESO i batxillerat. També disposa d’una oferta àmplia de cicles de grau mitjà i superior en les famílies de fusta, electricitat, administrativa, comercial i química.
El centre s’ha anat informatitzant de forma gradual. En l’actualitat s’utilitzen programes per al control de les faltes d’assistència de l’alumnat i també per a qualificar-los. La contractació d’una línia ADSL ha fet possible l’accés a internet i ha servit perquè la informàtica hagi esdevingut una eina bàsica de treball per a professors i alumnes. A través de la pàgina web accedim al correu electrònic, al portal i a un nombre elevat de prestacions que ens faciliten la comunicació i la feina diària.
Aquests darrers anys, els intercanvis amb l’institut alemany de la ciutat Schwäbisch Gmünd, per iniciativa del departament d’idiomes, i el projecte Leonardo amb l’institut austríac de Pinkafield, a través del departament de fusta, han estat la nostra connexió amb l’exterior en un món cada vegada més internacionalitzat.
Últimament, el centre ha aprovat el Pla Estratègic de Centre (PEC) i està desenvolupant el Pla de Qualitat que, juntament amb altres centres d’arreu de Catalunya tenen la finalitat d’obtenir el certificat ISO 9001 en gestió de centres.
