Eris (filla de Nix)

De Viquipèdia

Imatge atenenca d'Eris, de mitjans del segle VI aC

Eris és el nom de la deesa grega de la discòrdia i la baralla. Provoca gelosia i enveja per causar lluites i fúria entre els homes.

A les noces de Peleu i Tetis, pares de l'heroi Aquil·les, hi van ser convidats tots els déus, excepte Eris, la Discòrdia. Ofesa, va fer-se invisible i va deixar sobre la taula una poma daurada en que hi havia inscrita la paraula Kallisti (o sigui, a la més bella). La poma va ser reclamada per Hera, Atena, i Afrodita. Van disctutir agrement sobre a qui pertocava, i cap dels déus no va gosar aventurar cap opinió a favor d'una contendent per por d'ofendre les altres dues. Finalment, Zeus va ordenar que la disputa es tancaria amb el Judici de Paris, príncep de Troia, que havia estat educat com a pastor perque una profecia havia predit que causaria la caiguda de la ciutat. La tria de Paris va acabar conduïnt a la guerra de Troia.

Molts dels mals de la humanitat són fills d'Eris, entre ells Disnòmia, que representa el desordre civil i la ilegalitat, Lete que personifica l'oblit i Horcos.

Els noms d'Eris i Disnòmia s'han donat al planeta nan (136199) Eris i al seu satèl·lit.

[edita] Bibliografia

Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 81-82.